Ez 47, 1-2, 8-9, 12
Des de l’exili,
Ezequiel intenta mantenir l’esperança del poble, i insisteix en
recordar-los que, malgrat les aparences, poden estar segurs que Déu
no els ha pas abandonat ... però el Temple de Jerusalem havia estat
destruït, i ells creien que la presència de Déu es trobava dins el
Temple.
Ezequiel intenta dir-los
que el Temple no es pas el lloc de la presència de Déu, n’és
sols un signe; Déu no està pas enmig les ruïnes del Temple, sinó
enmig del seu poble. Llavors Ezequiel imagina el Temple del demà, i
descriu “una font d’aigua que surt del llindar del santuari”,
baixa cap a l’orient i esdevé una font de vida: Déu surt del seu
Temple i aporta la benaurança a tot el país, que es descriu evocant
el Paradís de Gn 1. Aquesta font d’aigua que surt de Déu, fa
pensar també en la imatge descrita en Ap 22, 1: “L’àngel em va
mostrar el riu de l’aigua de la vida ... que naixia del tron de Déu
i de l’Anyell.”
La referència als punts
cardinals, volen donar més credibilitat a la promesa, doncs evoquen
la situació geogràfica del Temple de Jerusalem, coneguda per tots.
..........................................................................
Jn 2, 13-22
L’evangeli de Joan
descriu tres pujades de Jesús a Jerusalem, i és en la primera que
es situa aquest esdeveniment, al començament de la vida pública,
per així remarcar, d’entrada, la seva ruptura amb el judaisme
oficial.
Els jueus compraven a
l’esplanada del Temple, els animals que tenien d’oferir en
sacrifici, però no es podien pagar amb monedes romanes, que duien
l’efígie de l’emperador; calia canviar-les per les del Temple,
que era el negoci dels sacerdots.
Expulsant del Temple tot
aquest muntatge, Jesús mostra que vol posar fi a aquesta religió
sacrificial. Cal remarcar, però, la diferent manera d’actuar Jesús
segons a qui es dirigeix. Tracta amb moderació als comerciants de
coloms, que aprovisionen als pobres, a qui, fins i tot, explica les
raons del seu gest, i severament als que venien bous i moltons,
evidentment, als rics. Tomba les taules dels canvistes, de la moneda
romana per la que sols acceptaven en el Temple.
Si bé la violència de
Jesús és inesperada, les seves paraules encara ho són més: “No
convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Davant d’aquesta
actitud, s’explica la indignació dels jueus, que diuen a Jesús
“amb quin senyal demostres que pots obrar així?”, doncs per
ells, Jesús era sols un vulgar samarità.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada