1Sa 3, 3-10. 19
Anna porta Samuel al
santuari de Silo, en agraïment de que Déu li concedís aquest fill,
tot i sent estèril. És en aquest santuari que Samuel és cridat a
esdevenir profeta.
Es podria remarcar: 1)
Samuel és encara un noi, però és dins la feblesa humana que Déu
es manifesta, 2) la iniciativa ve de Déu, que el crida tres vegades,
3) sovint, és necessari un intermediari per interpretar la crida; en
aquest cas, el sacerdot Elí, que li aconsella la actitud a seguir, i
4) la resposta de Samuel a la crida, que es fa possible gràcies a
l’escolta: “Parleu, que el vostre servent us escota”
Sovint, pensem que la
pregària consisteix en parlar molt, i s’oblida que és, sobretot,
un temps per escoltar.
..........................................................................
Jn 1, 35-42
Joan Baptista, veient
Jesús que passava, diu a dos dels seus deixebles: “Mireu l’anyell
de Déu”. Però què els vol dir amb això d’anyell? Alguns ho
interpreten com l’anyell pasqual proposat per Moisès, per recordar
que Déu els va alliberar, i aquí s’anunciaria una nova Pasqua, un
nou i definitiu alliberament.
Andreu i l’altre
deixeble van cap a Jesús, que els diu “Què busqueu?”, i ells li
pregunten “on habites?”, que és com un desig de descobrir la
seva vida personal, i Jesús els respon, mostrant una gran discreció,
“veniu i ho veureu”, res no els força amb aquesta crida, són
invitats a veure i a restar prop de Jesús. Seran testimonis que
poden també esdevenir intermediaris, i així es produeix quan Andreu
crida al seu germà Simó. És remarcable el procés teològic
d’aquests deixebles, que primer nomenen Jesús “mestre” i, ben
aviat, confessen que “hem trobat el Messies”.
Dels
dos deixebles sols es cita el nom d’Andreu. Potser si l’altre
deixeble, com alguns diuen, era Joan l’evangelista, s’explicaria
la frase “eren cap a les quatre de la tarda”, que podria ser una
manera de constatar històricament l’esdeveniment; seria com dir
“me’n recordo molt bé, eren les quatre”.
És diferent la
trobada de Jesús amb Simó que, amb autoritat, pren possessió
d’aquest deixeble canviant-li el nom, transforma Simó en una altre
persona; ara es dirà Cefes, pedra, esdevindrà una pedra viva per
l’edificació de l’Església.
Se’ns presenta les
característiques que ha d’assumir la vida d’un creient: seguir
Jesús i donar-lo a conèixer, però amb vivències, amb fets,
oferint un testimoni personal.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada