Ex 20, 1-17
Déu parla al poble que
surt d’Egipte, i comença per presentar-se: “Jo sóc el Senyor el
teu Déu”; després els recorda el què ha fet per ells: “t’he
fet sortir d’Egipte, on eres esclau”, i llavors comencen els
Manaments. Déu alliberador, dóna la Llei com un camí
d’aprenentatge de la llibertat, que és el sentit de començar amb
la prohibició de la idolatria: “No tinguis cap altre déu fora de
mi”. La idolatria és allò que arriba a fer de nosaltres un
esclau.
Tota imatge de Déu queda
prohibida, perquè serà falsa. No es pot posseir Déu, és
inaccessible; és per pura gràcia que se’ns ha fet proper.
Els primers manaments es
refereixen a la nostra relació amb Déu, i després venen els
relacionats amb els altres. La relació amb Déu i la relació amb
els altres, estan estretament lligades. Els manaments ensenyen a
viure en coherència amb els demes, i la ruta que cal seguir per anar
tots plegats vers Déu.
..........................................................................
Jn 2, 13-25
Joan situa aquest
esdeveniment al començament de la vida pública de Jesús, per així
remarcar, d’entrada, la seva ruptura amb el judaisme oficial.
Els jueus compraven a
l’esplanada del Temple, els animals que tenien d’oferir en
sacrifici, però no es podien pagar amb monedes romanes, que duien
l’efígie de l’emperador; calia canviar-les per les del Temple,
que era el negoci dels sacerdots. Aquesta pràctica era gairebé tan
antiga com el mateix Temple.
Expulsant del Temple tot
aquest muntatge, Jesús mostra que vol posar fi a aquesta religió
sacrificial. Si bé la violència de Jesús és inesperada, les seves
paraules encara ho són més: “No convertiu en mercat la casa del
meu Pare”. Davant d’aquesta actitud, s’explica la indignació
dels jueus, que diuen a Jesús “amb quin senyal demostres que pots
obrar així?”, doncs per ells, Jesús era sols un vulgar samarità.
Però amb la resposta,
Jesús es presenta com un veritable Santuari, i diu: “Destruïu
aquest Santuari i en tres dies l’aixecaré”, que sols serà entès
després de la Resurrecció, encara que pels jueus, “tres dies”
era una manera simbòlica, habitual, d’afirmar que “Déu
intervindrà”. Se’ns dóna la clau d’aquest anunci amagat, fet
per Jesús, de la seva mort i resurrecció, com trobem també en
altres episodis d’aquest evangeli; la fe neix de la resurrecció,
que donarà sentit a les paraules i gestos de Jesús durant el seu
ministeri.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada