Ex 24, 3-8
El
ritus de l’Aliança que proposa Moisés, comprèn dos aspectes.
D’entrada, el que es refereix a la paraula, o “paraules del
Senyor”, que són la part que el poble s’ha de comprometre a
respectar, perquè l’Aliança perduri. Després ve el ritus de la
sang; en la mentalitat semita, la sang simbolitzava la vida donada
per Déu. La sang és aspergida sobre l’altar, que simbolitza la
presència de Déu, i sobre les dotze pedres aixecades (les dotze
tribus), que representen el poble; es fa la unió, el lligam, entre
Déu i el poble.
La sang dóna
testimoniatge que l’Aliança és una relació de vida, car
estableix una comunitat vital entre els que l’han contreta, entre
Déu i el poble. No és pas el sacrifici el que compta, el més
important és l’Aliança, que comporta la fidelitat a la paraula de
Déu.
.........................................................................
Mc 14, 12-16. 22-26
Calia
celebrar la Pasqua dins Jerusalem, d’aquí que els deixebles,
forasters com Jesús, havien de trobar algú que els deixes una sala
per poder-ho celebrar.
Jesús, en el sopar,
segueix el ritus habitual de la Pasqua jueva, que evoca la
intervenció de Déu a favor del poble ... però li dóna un nou
sentit. Al començar el sopar, el cap de taula es posava dret,
agafava el pa i pronunciava una benedicció, el trencava i el
repartia, fen arribar així a tots la benedicció de Déu. Però
Jesús hi dóna un nou contingut, i diu: “Això és el meu cos”,
la meva persona, que es lliurarà fins a la fi, per fer-vos arribar
la benedicció del Regne de Déu. Al final de l’àpat, s’agafava
una copa de vi, es donava gràcies i es bevia, cadascú amb la seva
copa, era com un brindis. Però aquella nit, Jesús convida els
deixebles a beure de la seva de copa, la comparteixen, i diu:
“aquesta copa és la meva sang, la sang de la nova Aliança”.
Jesús realitza, a la
comunitat dels deixebles, un signe profètic del que passarà després
a la creu: la seva persona, com el pa trencat i repartit, s’ha
donat a tothom, i ara acabarà donant també la seva vida, la sang,
que també reparteix, fent referència a la sang de l’Aliança, que
Moisès aspergeix sobre el poble.
Amb el testimoni de tota
la seva vida, fins a la mort, Jesús allibera de les falses imatges
de Déu, i això fa possible una nova Aliança. Amb Jesús, Déu es
dóna a conèixer i es fa més proper.
Moisès, al desert,
condiciona l’Aliança al compliment d’uns manaments. Jesús
celebra una nova Aliança, i deixa com a únic manament ... estimar.
Aquest és el requisit per rememorar aquesta nova Aliança, per
celebrar l’eucaristia.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada