Jb 38, 1, 8-11
El
llibre de Job és una reflexió sobre el sofriment de l’innocent.
Afeixugat per tota mena de mals, Job és també afeixugat pels
retrets dels seus amics, que li diuen que quelcom haurà fet si li
passen aquestes coses, doncs Déu és just; però ell no és
conscient d’haver fet res dolent.
En aquest text, Déu es
presenta com a vencedor del mal, que és simbolitzat per la mar,
personalitzada, a qui Déu marca els límits: “Fins aquí i ni un
pas més. Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades”.
Déu manifesta a Job que
les dificultats de la vida no podran derrotar a qui posa la seva
confiança en Déu. Si els amics savis tinguessin raó, seria posar
Déu al nivell de l’home ... és el que passa quan els homes actuen
atribuint-se la voluntat de Déu, en benefici de les seves idees.
.........................................................................
Mc 4, 35-41
El
mar, en l’Escriptura, és el lloc que acull les forces del mal; les
onades, el vent, són símbol de totes les tempestes que venen a
sacsejar la nostra existència: malalties, injustícies, violències
... seria una mena de paràbola de la nostra vida. En quan a “l’altre
riba”, no és sols l’altre costat del llac, sinó també el món
pagà, a qui cal portar també la Bona Nova ... però sempre hi ha
entrebancs per arribar-hi.
Malgrat la intensitat de
la tempesta, Jesús sembla que dorm, i els deixebles plens de por, el
desperten. Jesús increpa el mar, i un cop calmada la tempesta,
tranquil·litza als deixebles, i els convida a tenir fe. Els
deixebles es tranquil·litzen, però estan davant un misteri que els
depassa: descobreixen un mestre amb uns poders que sols es poden
atribuir a Déu, i doncs ... “¿qui és aquest?”. La qüestió
sobre la identitat de Jesús és el primer pas per la fe, i és la
gran qüestió de Marc en el seu i també en els altres evangelis.
Sols la Resurrecció va permetre una resposta definitiva, com
aprovació per Déu del missatge de Jesús.
En la pràctica, quan tot
va bé, ens oblidem de la presència de Jesús, i quan hi ha
problemes el cridem, pensant que s’ha adormit. És un relat sobre
la poca fe dels deixebles de tots els temps.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada