Sv 1, 13-15; 2, 23-24
El
llibre de la Saviesa, comença amb una reflexió sobre el destí humà
(semblant a com comença el Gènesi), sobre el problema de la vida i
la mort, i la relació dels homes amb Déu.
Escrit a Alexandria, cap
els anys 50 aC, per jueus que convivien amb la cultura grega, que hi
predominava, amb la intenció de donar arguments als germans, de
cultura jueva, enfront els raonaments dels pagans. El problema era la
actitud que calia adoptar enfront de la mort.
Pels grecs, la mort era
inevitable i no s’hi podia lluitar, cal aprofitar la vida present,
doncs al final, amb la mort, tot quedarà esborrat. Però els jueus
adoptaven una altra actitud: la vida present és com una llavor de
l’eternitat que ens espera, i cal esforçar-se en cuidar-la. Déu,
que és infinitament just, al final farà justícia.
.........................................................................
Mc 5, 21-43
La
incapacitat humana enfront la malaltia i la mort, contrasta amb el
poder de Jesús, que emana d’Ell (la dona sols toca el vestit) i
que va fins ressuscitar els morts (la filla de Jaire).
Seria una mena de
catequesi sobre la fe. En el cas de la dona, Jesús diu “la teva fe
t’ha salvat”. En quan a Jaire, li demana fe contra tota
esperança, doncs diuen que la filla ha mort. Per beneficiar-se
d’aquest poder de Jesús, hi ha una sola condició: tenir fe. Una
fe a la qual tothom pot acudir, des de Jaire, un cap de sinagoga,
fins una dona que esdevé impura per la seva pèrdua de sang.
En els dos casos són
figures femenines i les situacions semblants: la dona malalta des de
fa 12 anys i la filla de Jaire té 12 anys; al veure Jesús, “Jaire
es llença als seus peus”, i la dona ja curada “es prosternà”.
El poder de Jesús se’ns
presenta com un valor que pot sortir d’ell sense que sàpiga on va;
la pregunta “qui m’ha tocat”, la resposta sarcàstica dels
deixebles i la confessió de la dona, ho posen en evidència. En quan
a Jaire, Jesús pel seu poder ressuscita la filla a la vida d’abans;
el utilitzar Jesús una frase aramea, que Marc tradueix pels seus
lectors, sembla voler donar un sentiment d’autenticitat i no pas
una fórmula màgica, com alguns interpreten.
La bona nova d’aquest
text és que Jesús no vol ni el sofriment ni la mort.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada