Gn 2, 18-24
Estem
davant un text de la creació, escrit el s. X aC. en temps del rei
Salomó. No és història, sinó una reflexió teològica utilitzant
imatges de mites del Pròxim Orient, adaptant-les a la fe en un Déu
únic. El poble es feia preguntes i s’intenta respondre amb un
relat proper a una paràbola.
Déu crea l’home però,
tot seguit, constata que “no seria bo que l’home estigués sol”,
Déu busca la felicitat de l’ésser humà, i decideix crear-li algú
que l’acompanyi. No es proposa pas la dominació de l’un sobre
l’altre, com a vegades s’ha interpretat; el text hebreu, nomena a
l’home ish, i a la
dona ishshah, és a
dir, un ésser humà en dos sexes, iguals en valor. També cal
subratllar que la sexualitat, ja entra dins el projecta de Déu:
“seran una sola carn”.
Cal aclarir que
l’expressió “os dels meus ossos i carn de la meva carn”, era
corrent, en aquell temps, per significar una relació íntima o
familiar, no es vol pas relacionar amb l’origen de la dona.
............................................................
Mc 10, 2-16
Els fariseus pregunten a
Jesús si un home es pot divorciar, recolzant-se en una costum de
l’època, que es basava en Dt 24, 1-4, que no dóna cap llei, però
sí constata la realitat d’aquesta situació.
La resposta de Jesús es
refereix al projecta de Déu, “des del principi ... Déu va crear
l’home i la dona” (Gn 1, 27). “El principi”, en l’Antic
Testament, no volia pas dir un començament cronològic, sinó el
projecta original de Déu. El vertader destí de la parella, és ser
imatge de Déu. No és casual que el Càntic dels Càntics, quan es
vol revelar el misteri de la intimitat de Déu, posa com exemple la
tendresa i la intimitat d’una parella que s’estima.
El paper de la dona era
d’absoluta submissió, i Moisès dóna un pas
endavant amb una normativa per pal·liar-ho. Jesús dóna un altre
pas, i es posa al
costat de la dona, titllant d’adulteri el fet que l’home pugui
desfer-se’n amb normalitat.
Després es planteja el
tema dels nens, que els deixebles impedien que s’acostessin a
Jesús; els nens no poden reclamar mèrits, no tenen privilegis ni
poder ... però dels qui són com ells, els diu Jesús, és el Regne
de Déu. La dona i els nens ... novament Jesús es posa al costat
dels marginats.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada