Sv 7, 7-11
Quan
Salomó hereta el tron del seu pare David, en un somni, Déu li diu
(1Re 3, 5, 9): “Demana què vols que et doni”, i ell respon: “...
que tingui enteniment per governar el teu poble, i discernir entre el
bé i el mal ...”.
El llibre de la Saviesa,
900 anys després, recorda aquest text, i fa dir a Salomó: “vaig
pregar i l’esperit de saviesa va venir a mi”. Els grans del món
tendeixen a creure que tenen una saviesa innata, que en tenen el
monopoli ... però no és així. Cal demanar-la humilment en la
pregària, com va fer Salomó, que en el text es felicita d’haver
triat la veritable saviesa, i enumera tot el que considera inferior a
ella, com és la riquesa material.
Per la gent de la Bíblia,
la saviesa no era pas un conjunt d’especulacions intel·lectuals,
sinó que porta a trobar respostes als problemes de la vida; pel rei,
era saber governar el seu poble.
El text mostra la
preferència de la Saviesa enfront de tots els bens de la terra, la
superioritat dels bens espirituals sobre els materials, i constata
que la Saviesa és un do de Déu.
............................................................
Mc 10, 17-30
L’home
pregunta “què haig de fer...”, i Jesús li diu “observar els
manaments”. Aquesta pregunta era objecta d’un fort debat entre
els fariseus, que buscaven establir una jerarquia dins els 613
manaments en que havien “resumit” la Llei.
Crida l’atenció que
Jesús, sols cita els manaments relacionats amb el proïsme. Els
manaments són només una primera etapa, i Jesús “se’l mira amb
afecte” i el crida a seguir-lo. Però per seguir Jesús cal ser
lliure, i l’home comprèn que és un esclau de les seves riqueses,
i la seva tristesa ressona com una confessió d’aquesta situació.
Jesús posa a proba la
seva llibertat, la seva capacitat per discernir on es troba la
saviesa. Jesús el convida a passar de ser un home que compleix la
Llei, a un deixeble que segueix el camí. Però l’esperit de
saviesa que demanava Salomó, no estava pas en ell. Les riqueses
personals, del tipus que siguin, no basten, la salvació no es
mereix, es rep per gràcia i, per això, cal ser lliure.
Els deixebles queden sorpresos, la reacció de Pere dóna a entendre que estan encara dins la lògica del mèrit, i Jesús els anuncia la persecució ... i els promet igualment la vida eterna, però com un do, no pas com una recompensa.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada