Is
62, 1-5
S’ha
acabat l’exili a Babilònia, i el poble retorna a Jerusalem, però
el Temple encara està destruït, i pensen si Déu realment s’ocupa
d’ells. És per combatre aquesta desesperança, que Isaïes diu que
Déu no ha pas oblidat el poble, i parla a Jerusalem com qui s’adreça
a una esposa. Aquest és l’estat de les relacions entre Déu i el
seu poble: “com un nuvi s’alegra de tenir la núvia”.
Va
ser Osees, al segle VIII aC, qui primer va comparar el poble d’Israel
amb una esposa (Os 2, 21); després, trobem altres cites semblants
d’altres profetes, que van culminar en el Càntic dels Càntics,
paràbola de l’amor de Déu per la humanitat.
“Et
donaré un nom nou ...”. Saber el nom d’algú és com conèixe’l
i, entre esposos, no és estrany donar-se un diminutiu afable, que
expressa amor. En la Bíblia, “un nom nou” indica també una
missió nova; així Abram se l’anomena Abraham, Jacob passa a
dir-se Israel, Simó esdevé Pere ... i aquí, Déu dóna un nom nou
a Jerusalem, li dirà “me l’estimo”.
...........................................................
Jn
2, 1-11
És
amb simbolismes, que Joan diu les coses importants en el seu
evangeli, i no parla de miracles, sinó de “signes”, lo qual
provoca la pregunta ¿signe de què? ... i cal descobrir el missatge
amagat en el text.
“El
tercer dia ...”, no s’ha de confondre amb un temps cronològic.
En llenguatge bíblic, és el dia reservat per l’actuació de Déu:
aquí comença a manifestar-se Jesús ... i, al final, “el tercer
dia” Jesús serà ressuscitat per Déu.
Tot
comença en un àpat de noces, que evoca un projecta d’aliança:
“... com un nuvi s’alegra de tenir la núvia”, llegim a Is 62,
5.
Les
piques de pedra servien per posar-hi l’aigua pel ritus de
purificació que manava la Llei, però Jesús transforma l’aigua en
vi, vi que com diu el cap del servei, és molt millor que el d’abans.
És la nova aliança que
Jesús ha vingut a inaugurar. No ha vingut a destruir les piques de
pedra, símbol de la Llei, sinó a canviar-hi el contingut.
Maria,
en l’evangeli de Joan, hi surt sols dues vegades: al inici, les
noces de Canà, i al final, acompanyant Jesús a la creu. A Canà,
Maria convida als servidors a col·laborar en l’obra de Déu: “feu
el que ell us digui”, i així esdevindran testimonis del primer
“signe” que fa Jesús.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada