El testimoni de l'amor serà el distintiu propi de la comunitat cristiana.
Ac 14, 21-27
Estem en el retorn del
primer viatge de Pau amb Bernabé, en que visiten les comunitats que
havien fundat que, pel que sembla, sofrien ja algunes persecucions a
causa de la seva fe. Llavors les exhorten a perseverar en la fe,
dient “cal passar per moltes tribulacions per entrar al Regne de
Déu”. Aquest “cal”, però, no vol pas mostrar una exigència
de Déu, sinó que, malauradament, són degudes a la duresa del cor
dels homes.
S’ha de vetllar per la
bona organització de les comunitats, i nomenen responsables, o
preveres, i s’insisteix en la necessitat de complementar-ho amb la
pregària i el dejuni ... “i els encomanaren al Senyor”.
La missió que Déu
confia, és una obra comuna: obra de Déu confiada als homes, i obra
dels homes acompanyada i inspirada per Déu; “reuniren la comunitat
per explicar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells”.
.....................................................................
Jn 13, 31-35
Ha arribat l’hora en
que Jesús acompleixi la seva vocació de ser el reflex del Pare. Hi
ha llavors una mena de variacions a l’entorn del mot “glòria”,
que cal no confondre amb “èxit”. Glòria, en el llenguatge de
l’Escriptura, és la manifestació de Déu, donar a conèixer el
seu veritable valor, la seva vertadera dignitat. Jesús revela el
sentit de la seva Passió i del seu servei als homes, és així com
es manifesta la seva glòria. Jesús glorifica el seu Pare
manifestant el seu amor incondicional pels homes fins a la creu.
En la segona part del
text, estem entrant en un discurs de comiat, el “testament
espiritual de Jesús”; la separació exigeix una nova manera
d’estar vinculat i de viure. L’amor de Jesús que el lliga al seu
Pare dins la glòria, es comunica a aquells qui creuen en Ell, i
Jesús els diu, us dono un nou manament : “estimeu-vos els uns als
altres ... tal i com jo us he estimat”. La novetat no és pas el
fet d’estimar, sinó en estimar com Ell estima, comprometre la vida
en la seva totalitat. La fidelitat a aquest manament serà el signe
davant els homes, de la nostra partença al Crist.
La comunitat esta cridada
a donar testimoni d’una realitat nova: el testimoni de l’amor,
que serà el distintiu propi de la comunitat cristiana. El més
important no és pas la qualitat del nostre discurs, de la nostra
teologia, o del nostre coneixement, ni tampoc la bellesa de les
nostres cerimònies litúrgiques ... sinó la qualitat de l’amor
dels uns als altres.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada