Ac 15, 1-2. 22-29
Des del començament de
la predicació a Antioquia, ja hi havia cristians d’origen pagà,
però la relació amb els cristians jueus, va esdevenir difícil quan
aquests pretenien imposar la llei jueva als pagans convertits,
inclosa la circumcisió.
Això fa decidir a Pau i
Bernabé recórrer a l’arbitratge dels apòstols de Jerusalem i, no
pas fàcilment, arriben a un acord. “L’Esperit i nosaltres ...”
(mostrant així la creença en la assistència de l’Esperit)
decideixen que els cristians d’origen jueu, no han d’imposar les
pràctiques jueves als cristians d’origen pagà, i els d’origen
pagà, per respecta als jueus, procuraran seguir algunes regles
alimentàries, per no torbar la convivència; cal considerar que la
Eucaristia es celebrava en un sopar.
Cal fer un pas endavant,
doncs amb Jesús s’està entrant en una nova aliança i cal superar
la tradició jueva. També avui, hi ha grups que no volen canviar res
de les pràctiques d’altres temps, però no s’ha d’imposar una
Església tancada, obligant a seguir tradicions que ja no són
actuals; l’Església ha d’estar oberta al món, no s’ha de
perdre la seva perspectiva universal.
.....................................................................
Jn 14, 23-29
Jesús
sap el que passarà i ho accepta, no fa res per defugir-ho. Anuncia
la seva partença, però ho presenta com el començament d’una nova
presència. No ha pas de posar tristos als
deixebles, doncs va cap el Pare.
Jesús insisteix sobre el
lligam que l’uneix al Pare i, fins i tot, s’hi refereix en
plural: “Qui m’estima ... vindrem
(Ell i el Pare) a fer estada en ell”. Jesús és la Paraula del
Pare, però és conscient que deixa uns deixebles que no l’han pas
entès del tot, i d’ara endavant, serà l’Esperit Sant qui la
farà comprendre, qui vindrà a acabar la seva obra. Serà una nova
presència, que actua en el més íntim de la
persona, una estada permanent a l’interior de qui l’aculli. Quan
Jesús se’n anirà, no els deixarà pas sols.
Acaba el discurs de Jesús
amb una paraula de pau, que assereni el cor dels deixebles, torbats
pels esdeveniments que s’apropen.
El text fa pensar amb el
que deia Ireneu de Lió: Jesús i l’Esperit, són les dues mans de
Déu, amb les que actua dins el món.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada