Setmana XXIII de durant l’any. 10 de
setembre del 2017
Ez 33, 7-9
Ezequiel és deportat a
Babilònia, junt amb una part del poble que s’havia desviat dels camins de Déu,
i consagra totes les seves forces a mantenir l’esperança del seu retorn. Déu li fixa l’objectiu de la seva
missió: “t’he fet sentinella del poble d’Israel”, ha d’assumir la
responsabilitat de la mort dels pecadors, si no els adverteix que han de
canviar de comportament. La missió d’un sentinella és avisar del perill.
Molts veuen l’exili com un càstig de Déu, amb el que es
subratlla la solidaritat de tots en el pecat, però Ezequiel desenvolupa una
idea nova per l’època, posant també en relleu la responsabilitat individual de
cadascú: tothom ha de donar comptes a Déu dels propis actes; ell mateix és
responsable davant Déu de l’acompliment de la seva missió. No depèn d’Ezequiel
que el poble es converteixi, però ha d’advertir-los, cridar-los a la conversió,
i si no ho fa, haurà de donar comptes del càstig que els hi caurà.
..............................................................
Mt
18, 15-20
Convida a reflexionar sobre la nostra
corresponsabilitat comunitària. La fe és una resposta personal, però es viu
dins una comunitat i és per això que tots som responsables de la vida de cada
germà.
Davant d’un germà que es separa, la reacció de la
comunitat ha de ser d’amor fraternal, i Jesús indica el camí a seguir:
d’entrada buscar personalment el diàleg, abans de parlar-ne amb els altres, a
fi d’evitar ferir-lo propagant el seu problema; si cal, es passarà a cridar uns
testimonis i, finalment, es pot recórrer a la comunitat ... però tots aquets
passos cal que estiguin marcats per la discreció.
“Si no en fa cas, considera’l com si fos un pagà o un
publicà”, però a la llum del acolliment que Jesús ha fet sempre als publicans i
pecadors, no es pot pas considerar un refús definitiu, sinó una actitud de
respecte a la llibertat de cadascú, esperant que es converteixi. Aquest poder
de “lligar – deslligar”, concedit abans a Pere, no és exclusiu, doncs ara Jesús
el confia també a la comunitat, té una dimensió comunitària.
Finalment, Jesús vol remarcar la seva presència en la
comunitat: “on n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells”
... encara que, en les nostres reunions, no pas sempre en som conscients de la
seva presència. Potser ens hi hauríem d’esforçar.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada