Setmana XXV de
durant l’any. 24 de setembre del 2017
Is 55, 6-9
Isaïes s’adreça a la gent desanimada durant l’exili a
Babilònia, temptada a creure que Déu els ha abandonat, i els diu que retornin
vers Déu i descobriran que s’apiada d’ells i és ric en perdó.
Crida
l’atenció el primer verset: “Cerqueu el Senyor ara que es deixa trobar ... ara
que és a prop” ... és que Déu, a vegades, no es deixa trobar, ni està a prop?
Hi ha una altre traducció més
entenedora: “Cerqueu el Senyor ja que es deixa trobar, invoqueu-lo doncs esta a
prop” ... som nosaltres els qui ens allunyem de Déu, ell sempre està a punt.
Una
lliçó del text podria ser que no és pas
perquè Déu sembli silenciós, que és absent o llunyà. Encara que el poble sigui
infidel a l’Aliança, Déu sempre és fidel; els camins del Senyor són molt
diferents dels nostres.
..............................................................
Mt 20, 1-16
A
l’inici del text ja es concreta que la paràbola parla del Regne del cel, que es
compara a com actua el propietari d’una vinya. En el Regne del cel no es
procedeix amb una lògica contable, no es calculen els mèrits, les hores de
treball, sols es demana la conversió, la disposició a entrar a la vinya.
El
mateix Jesús va trobar la hostilitat dels qui el seguien, quan amigablement es
relacionava amb publicans i pecadors, doncs es consideraven equiparats amb
aquesta gent. També en temps de Mateu (que és l’únic que relata aquesta
paràbola), l’arribada de pagans dins les comunitats cristianes d’Antioquia,
feia inquietar els cristians procedents del judaisme, que es consideraven els
autèntics hereus de les promeses de Déu, al haver sigut fidels a la Llei de
Moisés i els primers a ser cridats. Els costava acceptar que els cristians
vinguts del paganisme fossin tractats igual que ells, malgrat haver-se
convertit més tard.
La
paràbola vol reflectir la manera d’actuar de Déu, que es contraposa a la
mentalitat jueva d’aquell temps: enfront de la teologia del mèrit dels
fariseus, Jesús hi proposa la teologia de la gràcia. Ens revela un Déu que vol
ser salvador de tothom, és Ell qui fa el primer pas vers l’home (va sortir cinc
vegades a buscar treballadors), i s’esforça perquè tothom trobi el camí de la
fe. No s’entra dins el Regne en funció dels propis mèrits, sinó per pura gràcia
de Déu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada