Diumenge V de Quaresma. 7 d’abril del
2019
Is 43,16-21
D’aquests capítols del 2º Isaïes, se’n diu el “llibre de la
consolació”. És del s. VI aC, durant l’exili a Babilònia, on el poble viu
angoixat per la destrucció de Jerusalem i el Temple, i per la deportació que
això va comportar
El que Déu va fer una vegada per
alliberar el seu poble, ho tornarà a fer. Isaïes recorda l’acció de Déu quan
sortien d’Egipte, perquè tinguin confiança en l’esdevenir i, en nom de Déu,
anuncia: no penseu més en les coses del passat, una cosa nova comença a venir;
ja no estem davant un riu que s’asseca perquè el poble passi, sinó davant d’un
camí nou pel desert (que els separa de Jerusalem) que s’omplirà d’aigua perquè
el poble begui, s’entén durant el seu retorn a Jerusalem.
........................................................................................
Jn 8,1-11
Els mestres de la Llei i els fariseus,
intenten posar un parany a Jesús, a fi de poder-lo acusar. Un parany rebuscat,
no té sortida sigui quina sigui la resposta de Jesús: falta d’obediència a la
Llei, si no accepta la condemna de la dona, o manca de la misericòrdia que ell
predica, si hi està d’acord. Però, seguint l’Escriptura, en la condemna contra
l’adulteri, no hi hauria de faltar l’home, (segons Lv 20, 10), tots dos són
culpables.
Davant d’aquesta provocació, Jesús
es pren el seu temps, tot escrivint a terra amb el dit, i després els hi fa una
proposta: “el qui no tingui pecat, que tiri la primera pedra”, i continua
escrivint a terra. Amb aquest gest, com a refús a respondre, Jesús es manté com
absent, i cadascú és enviat cap a si mateix, cap a la seva pròpia consciència;
si volen fer de jutge, que comencin a jutjar-se ells mateixos.
Els acusadors de la dona, no són pas
acomiadats per Jesús ... però comencen a marxar, en primer lloc els més vells,
els que tenen més experiència de la misericòrdia de Déu, i perquè com més
llarga és la vida, més s’acumulen les faltes.
Una vegada fora els acusadors, el
clima tens s’ha esvaït, i Jesús diu a la dona: “no pequis més”. No és pas tot
permès, el pecat resta condemnable, però sols el perdó fa recobrar la dignitat
i posa de nou en camí. Semblant al text d’Isaïes, podríem dir: no pensis més en
el passat, una nova vida se‘t acaba d’obrir.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada