Diumenge II desprès de Nadal . 5 -I -2020.
Sir 24, 1-2.
8- 12
D’una manera poètica es
canta l’elecció d’Israel, d’entre tots els pobles, com a seu de la Saviesa.
..................................................................................
Jn 1,
1-18
La
Paraula apareix com un personatge, del que se’ns vol fer descobrir tot el seu
misteri, centrant primer l’atenció sobre la seva inicial existència i
activitat, abans de la seva manifestació dins la història. Comença el text amb les mateixes paraules del
inici del Gènesi: “Al començament ...”. Es vol significar que comença una nova
etapa de la història humana, és com una nova creació. El que fa Déu el primer
dia, és separar la llum de les tenebres, i aquí es presenta Jesús, la Paraula,
com la llum que brilla enmig de la foscor. Al donar Déu la seva Paraula, ens fa
sortir de les tenebres, aportant-nos la seva llum.
El
qui és la Paraula “s’ha fet carn”, que vol dir condició humana, amb totes les
seves febleses i limitacions, s’ha fet un home com nosaltres i habita enmig
nostre, acomplint així les promeses de l’Emmanuel, Déu amb nosaltres. Com
podríem entendre la Paraula de Déu, si no fos expressada amb paraules nostres;
sols així, Jesús ens pot parlar de Déu i donar-lo a conèixer, perquè a Déu
ningú l’ha vist mai, està fora de l’espai i del temps, i la nostra
intel·ligència no el pot abastar.
Sols la Paraula ens pot
parlar de Déu i ens el dóna a conèixer; la Paraula és la llum veritable, i era
present en el món, Joan Baptista n’era testimoni ... però no tothom l’ha
reconeguda.
Joan i
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada