Diumenge IV de Quaresma.
1Sa
16, 1, 6-7, 10-13
Saül va ser el primer rei
d’Israel, però no pas un bon rei; no sols no va saber controlar els filisteus,
sinó que va empitjorar els conflictes interns. Llavors, Déu encarrega al
profeta Samuel d’escollir un altre rei d’entre els fills de Jesé. La tria de
David no és perquè era un guerrer, ni el més fort, era pastor: “Déu no mira pas
l’aparença, sinó el cor”. David, el rei pastor, és una metàfora del què és Déu
per el poble: el qui el guia i en té cura.
El rei rep la unció amb oli, i
l’ungit era igual a messies: aquesta unció li aportava l’esperit de Déu. David
va esdevenir model per tots els posteriors reis d’Israel, que eren jutjats
segons la semblança amb ell, i els cristians hi han vist un anunci del Messies,
l’ungit de Déu, el vertader pastor del seu poble, sobre qui reposa, en
plenitud, l’Esperit del Senyor.
..................................................... .............................
Jn 9, 1-41
En la primera trobada amb el cec,
Jesús el cura de la ceguesa natural. Amb la segona trobada, és el cor del cec
que Jesús obra a una altra llum, la veritable, reconeixent que Jesús era
l’enviat definitiu del Pare, el Senyor digne de ser adorat.
El problema dels contemporanis de
Jesús, era saber si realment era l’enviat de Déu, o es tractava d’un impostor.
La paradoxa esta en que, per una part fa obres bones, que correspondrien al
Messies: els cecs hi veuen, els muts parlen, etc ... però no es preocupa de
complir amb el sàbat, hi cura el cec. Si és enviat de Déu, com és que no
respecta la llei del sàbat? I aquí els fariseus es divideixen: és un pecador si
no respecta el sàbat ... però com un pecador pot donar aquets signes?
El text oposa dos itineraris de
pensament ben diferents: els fariseus, que es tanquen en les seves certeses i
no poden obrir bé els ulls, es tornen cecs; i el cec de naixement, que emprèn
el camí de la fe, que acull la gràcia que se li ofereix, i pot rebre de Jesús la
veritable llum.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada