Diumenge III de Quaresma.
Ex 17, 3-7
A la sortida d’Egipte, el poble jueu
no es troba pas d’immediat en una terra acollidora, sinó que haurà
d’experimentar el desert, la proba.
El pànic s’ha apoderat del poble,
doncs no tenen aigua. És molt bonic sortir d’Egipte i conquerir la llibertat,
però ... si és per morir de set al desert, ja estaven bé a Egipte. Davant de
tota mena d’acusacions, Moisès no sap què fer i acudeix a Déu, que li transmet
la seva força en el bastó, que ja va tenir el seu rol en les plagues d’Egipte,
i ara farà brollar aigua de la roca, que calmarà el poble assedegat, però
sobretot retrobaran la certesa de que Déu està allà amb ells. Moisès donà a
aquest lloc el nom de Massà i Meribà, que vol dir desafiament i acusació, doncs
el poble va dir: “el Senyor està veritablement enmig nostra o no hi és?”.
Aquesta temptació de dubtar de Déu
davant les dificultats, és encara
actual; costa confiar en que Déu està al nostre costat i ens farà trobar
mitjans per sortir-ne.
.....................................................
.............................
Jn 4, 5-42
“Era el migdia”, la llum del
món es posà sobre Samaria. En l’Antic Testament, els pous eren un lloc de
trobada; junt a un pou, Isaac va trobar la seva dona Rebeca (Gn 24), Jacob a
Raquel (Gn 29), i altres. A la vora d’un pou, Jesús inicia un diàleg simbòlic
amb la samaritana, demanant-li aigua, perquè tenia set; fet insòlit, doncs els
jueus no es parlaven amb els samaritans. En resposta al què ella diu, Jesús li parla
del do d’una altre aigua, i quan ella, de bona fe, busca una explicació, pot
entrar en el coneixement del Messies, “Sóc jo, qui parla amb tu”.
La dona reconeix Jesús com un
profeta i pregunta “on cal adorar Déu, a la muntanya Garizim de Samaria, o a Jerusalem?”
Amb la vinguda del Messies, el culte ja no serà un afer de lloc, temple o
muntanya: Déu es fa conèixer a tothom sense distinció, i l’adoraran “en esperit
i en veritat”.
Jesús ens vol remarcar la superació
de la religió com estructura, i la obertura al diàleg . Sense que Jesús li
demanés, la dona porta la bona nova als samaritans ... i molta gent d’aquell
poble va creure.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada