Diumenge XXX-d-any
Ex 22, 20-26
El Llibre de l’Èxode conté textos de
llei atribuïts a Moisès però, al llarg de la història d’Israel, s’hi han afegit
lleis adaptades a les noves condicions socials, que reflecteixen el context en
que viuen després de instal·lar-se novament a Israel, i no pas durant l’èxode;
la solidaritat en temps de penúria, sol oblidar-se en períodes de prosperitat.
El codi de l’Aliança aplica a la
vida social d’Israel els grans principis del decàleg, recordant al poble els
seus deures de justícia, especialment amb els més febles, prenent com a
fonament la doble experiència: de l’esclavatge a Egipte i l’alliberació per
Déu. Déu es revela com qui escolta el clam dels humils, en situacions que la
gent ja coneix: l’emigrant, que viu enmig del poble sense prendre’n part, la
viuda i l’orfe, que per sobreviure han de comptar amb l’ajuda dels altres, i
també crida l’atenció sobre la usura i l’apropiació de bens indispensables.
Malauradament, de moment, cal encara amenaçar perquè la Llei sigui respectada
(“... us mataré amb l’espasa”).
Mt 22, 34-40
“Es reuniren tots junts”, aquesta situació inicial dels fariseus, ja revela les seves intencions, volen posar a proba a Jesús: “Quin és el manament més gran?” En un moment en que la Llei estava “resumida” en 613 preceptes, i la gent pietosa estava preocupada per saber quins eren els manaments més importants, no deixa de ser una pregunta d’actualitat.
Jesús els respon amb dues frases de
l’Antic Testament, que ells ja coneixien: “Estima al Senyor, el teu Déu ...”
(Dt 6, 5), i “Estima als altres com a tu mateix” (Lv 19, 18). Els convida a
sortir del legalisme, els cal una conversió radical: amb Déu no estem dins un
terreny de càlcul, del què cal fer o no, per estar “en regla”, sinó sota la
llei de l’amor.
La originalitat de la resposta de
Jesús no és pas sols confirmar el què ja es pot llegir en l’Escriptura, sinó el
fet de que relaciona aquests dos amors, donant-los una importància igual i,
sobretot, en el resum de la Llei en aquests dos manaments: l’amor a Déu i
l’amor al proïsme. Si aquest amor existeix, s’ha acomplert la Llei. Hi ha una
gran distància entre l’univers tancat dels fariseus i l’obertura que ofereix la
Bona Nova de Jesús.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada