Diumenge VI
d-l’any
Lv 13, 1-2. 45-46
Se’ns proposa aquest text per
comprendre millor el context en que es produeix la curació d’un leprós per
Jesús, que ens relata l’evangeli.
No n’hi havia
prou de sofrir una malaltia que, a més, qui la patia era declarat impur, lo que
comportava estar apartat de tota vida religiosa i, en aquesta època, també de
tota vida social.
La malaltia es
creia conseqüència del pecat, i aquesta és la raó per la que el malalt tenia
que separar-se del poble, complint lleis religioses, i adreçar-se a un sacerdot
(i no a un metge) per declarar la malaltia, o certificar la seva curació,
procedint llavors a una sèrie de ritus de purificació.
Perquè la lepra
va adquirir tanta importància en la vida social? Donat que es considerava una
malaltia contagiosa, era també una manera de preservar la resta de població.
Mc 1, 40-45
El leprós era marginat per
la seva malaltia, conseqüència del seu pecat, segons la tradició jueva; mai
hauria d’haver gosat apropar-se a Jesús ... i Jesús mai hauria d’haver-lo
tocat, amb el que esdevenia impur, segons la Llei. Un i l’altre van transgredir
l’exclusió que proposava el Levític, però ... és a causa d’aquest doble
atreviment, que la curació va ser possible. Jesús es commogué, i parlà amb
autoritat: “ho vull”.
La Bona Nova que Jesús
anuncia és que cap persona pot ser declarada impura i exclosa en nom de Déu.
Jesús trenca tots els esquemes de marginació; la seva pràctica vol abolir les
fronteres que divideixen els homes. Però Jesús no vol pas ser tingut per un
guaridor, la seva missió depassa la curació del cos. Tal i com exigeix la llei,
Jesús envià el leprós a que es mostri al sacerdot, per constatar la seva
curació, i li diu que no expliqui res, però el leprós ho propaga per tot arreu.
Això comporta que Jesús tingués de quedar-se sempre en el despoblat, per evitar
aglomeracions de gent amb ànsies de curació. En Jesús, però, la curació era
sols un signe de la seva disposició en favor dels desvalguts, dels més
necessitats.
Jesús transgredeix la lletra
de la llei (el que prescriu el Lv), adopta un gest d’extrema llibertat, però no
tothom està disposat a entendre’l, d’aquí el silenci que imposa al leprós
curat. Això dóna a entendre el combat constant que Jesús tindrà d’assumir, per
revelar el vertader rostre de Déu: l’amor que allibera està per sobre de tota
llei; trencar la marginació, és un signe evident de l’arribada del Regne.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada