Diunenge II de
Quaresma
Gn 22, 1-2.9ª.
10-13. 15-15
Isaac és l’única esperança
d’aconseguir una descendència, i Déu demana a Abraham que li sacrifiqui. Vist
literalment, no és una bona manera d’imaginar Déu, que posa a prova Abraham
demanant-li que li sacrifiqui el fill “que tan estimes” i a l’últim moment fa
parar el sacrifici. Mirat, però, amb els ulls de la fe, es veu diferent.
Abraham sembla va viure cap els anys
1800 aC, i aquest text va ser escrit vers el 700 aC, moment en que el poble
sabia perfectament que Déu refusava els sacrificis humans (Dt 18, 10; Jr 19,
5) però també que era difícil
assumir-ho, quan els pobles veïns ho practicaven habitualment, com a exigència
dels seus déus. Això demanava un canvi en la manera de veure Déu, i la gent
llegia aquest text com un relat de la conversió de la mirada d’Abraham sobre
Déu. Es com si Déu li digués: “com puc voler la mort del teu fill si,
precisament, per ell tindràs la descendència promesa; no sóc pas com els déus
pagans”.
Abraham és tingut per pare dels
creients per la seva capacitat de saber escoltar Déu, i no perdre la
confiança.
Jesús
tot just acaba d’anunciar la seva passió i mort als deixebles, però no ho
acaben d’entendre, doncs esperaven un Messies triomfador. “Sis dies després ...”,
o sigui el setè dia (dia en que Déu va parlar a Moisés a la muntanya), Jesús
s’endu Pere, Jaume i Joan cap una muntanya alta; la solitud i la immensitat de
la muntanya, és el lloc de la revelació. La resplendor que adquireix Jesús,
recorda la irradiació que emetia Moisès després de la seva trobada amb Déu. Déu
era allà, el núvol manifestava la seva presència amagada; Moisés i Elies
representaven la Llei i els profetes, l’Antic Testament.
Abans
de començar la predicació per Galilea, en el baptisme de Jesús, Déu diu “en tu
m’he complagut” ... hi està d’acord. Al iniciar ara el camí vers Jerusalem, on
el mataran, Déu reafirma aquest acord en el que fa Jesús, i afegeix:
“escolteu-lo”, és una crida a la confiança. ... i ara cal baixar de la muntanya
i vèncer la temptació d’instal·lar-se en tres tendes, cal afrontar els
esdeveniments.
Sols
la resurrecció donarà la llum per comprendre l’escena viscuda pels tres
apòstols, i és per això que Jesús els diu que no ho diguin a ningú.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada