Diumenge III de Quaresma
Ex 20, 1-17
Déu parla al poble que
surt d’Egipte, i comença per presentar-se: “Jo sóc el Senyor el teu Déu”;
després els recorda el què ha fet per ells: “t’he fet sortir d’Egipte, on eres
esclau”, i llavors comencen els Manaments. Déu alliberador, dóna la Llei com un
camí d’aprenentatge de la llibertat, que és el sentit de començar amb la
prohibició de la idolatria: “No tinguis cap altre déu fora de mi”. La idolatria
és allò que arriba a fer de nosaltres un esclau.
Tota imatge de Déu queda
prohibida, perquè serà falsa. No es pot posseir Déu, és inaccessible; és per
pura gràcia que se’ns ha fet proper.
Els primers manaments es
refereixen a la nostra relació amb Déu, i després venen els relacionats amb els
altres. La relació amb Déu i la relació amb els altres, estan estretament
lligades. Els manaments ensenyen a viure en coherència amb els demes, i la ruta
que cal seguir per anar tots plegats vers Déu.
Jn 2,13-25
Joan situa aquest esdeveniment al començament de la vida pública de Jesús,
per així remarcar, d’entrada, la seva ruptura amb el judaisme oficial.
Els jueus compraven a
l’esplanada del Temple, els animals que tenien d’oferir en sacrifici, però no
es podien pagar amb monedes romanes, que duien l’efígie de l’emperador; calia
canviar-les per les del Temple, que era el negoci dels sacerdots. Aquesta
pràctica era gairebé tan antiga com el mateix Temple.
Expulsant del Temple tot
aquest muntatge, Jesús mostra que vol posar fi a aquesta religió sacrificial.
Si bé la violència de Jesús és inesperada, les seves paraules encara ho són
més: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Davant d’aquesta actitud,
s’explica la indignació dels jueus, que diuen a Jesús “amb quin senyal
demostres que pots obrar així?”, doncs per ells, Jesús era sols un vulgar
samarità.
Però amb la resposta, Jesús es presenta com un veritable
Santuari, i diu: “Destruïu aquest Santuari i en tres dies l’aixecaré”, que sols
serà entès després de la Resurrecció, encara que pels jueus, “tres dies” era
una manera simbòlica, habitual, d’afirmar que “Déu intervindrà”. Se’ns dóna la clau d’aquest anunci amagat,
fet per Jesús, de la seva mort i resurrecció, com trobem també en altres
episodis d’aquest evangeli; la fe neix de la resurrecció, que donarà sentit a
les paraules i gestos de Jesús durant el seu ministeri.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada