Diumenge V de Quaresma
Jr, 31, 31-34
“Vénen dies ...”, tota la Bíblia
tendeix vers l’esdevenir, amb la certesa que els dies promesos per Déu,
vindran. Una característica dels profetes és saber mirar endavant; però aquí
Jeremies no s’estalvia de constatar que el poble, sovint, ha estat infidel.
Al morir Salomó, el seu reialme es
va dividir en dos: el nord, Israel, i el sud, Judà. El fet que la nova aliança
sigui pactada amb Israel i Judà, és com dir que la promesa de Déu es vàlida pel
poble sencer, malgrat les vicissituds de la historia.
La nova aliança s’inscriurà en els
cors de la gent, i no pas en taules de pedra, i es traduirà en una pertinença
mútua “jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” i es reafirma amb “tots em
coneixeran”. En la Bíblia, el mot “conèixer” no és pas de l’ordre de la
intel·ligència, sinó en quan una relació íntima (es diu que els esposos es
“coneixen”). Déu estima amb amor el seu poble i, en retorn, vol ser també
estimat.
“Venen dies ...”, deia Jeremies. Amb
Jesús aquests dies ja són aquí; en la Eucaristia s’hi fa al·lusió: “aquesta
copa es la Nova Aliança ...” (Lc 22, 20).
Jn 12, 20-33
El
fet que siguin uns grecs que busquin veure Jesús, sembla ser un símbol de la
universalitat del seu missatge ... Jesús atrau tothom.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada