Diumenge IV de Quaresma
2Cr
36, 14-16.19-23
El
mon pagà, de l’entorn dels jueus, vivia molt bé; per què, doncs, mantenir-se
amb tot aquest rigor moral, que no aporta cap benestar? Llavors, es
multipliquen les infidelitats i es deprecien els profetes. No fan cas de Jeremies quan els recordava els seus errors i, com a conseqüència, els
condueix al just càstig de Déu, deportant-los a Babilònia.
Malgrat tot, Déu és ric en
misericòrdia i, encara que això hagi pogut ser dolorós, trobarà el medi per
fer-los tornar, que vegin el seu perdó, que no oblida la seva Aliança, i no
dubta utilitzar un pagà, Cir, per salvar-los.
L’autor vol afirmar dues coses: 1)
Déu és sempre “el Déu dels pares”, malgrat la infidelitat del seu poble, i farà
el que sigui per evitar que el poble s’enfonsi i 2) amb el poble en ple precipici,
Déu trobarà els mitjans perquè se’n surti, ja que res és impossible a Déu.
Jn
3, 14-21
La
creu és vista aquí, no en termes de mort, sinó d’exaltació gloriosa i
salvadora. Jesús va arribar a la creu, per no haver volgut renunciar al
missatge que proclamava, que no agradava als poderosos d’aquell temps. Posar la
mirada vers Jesús crucificat és, doncs, observar la realització del projecta de
Déu. La serp d’aram, aixecada per Moisès al desert, salvava de la mort als
hebreus que la miraven amb fe; ara és el mateix Jesús enlairat, qui donarà la
vida eterna a tothom qui miri cap a ell.
Joan
reprèn el tema de la llum, en que comença el seu evangeli. La llum, que ha
vingut dins les tenebres de la humanitat, actua aclarint i revelant i, amb la
seva presència, l’home pot actuar de dues maneres: el que obra segons la
veritat, va cap a la llum, però el qui fa el mal detesta la llum, doncs posaria
en evidència la seva manera d’obrar.
El
projecta de Déu és desvelat a aquells que, com Nicodem, cerquen la veritat en
Jesús. Hi va anar quan encara era fosc, però en surt havent aconseguit la llum.
Joan
i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada