(Recuperat d'agost de 2016)
auster, atent i amb confiança
Sv 18, 6-9
El
llibre de la Saviesa és com una contemplació de l’obra de Déu, a través
de la història, escrit uns 50 anys aC, i pensant amb els jueus de la
Diàspora i els pagans simpatitzants. Aquí s’evoca la nit en que Déu
deslliurà el seu poble de la esclavitud d’Egipte, complint les promeses
fetes als Patriarques.
L’autor
pensa en la generació de la sortida d’Egipte, i com va viure amb joia
la intervenció del Senyor, i projecta els seus sentiments amb la
celebració de la Pasqua: “oferiren víctimes invisibles”, al·lusió a
l’anyell pasqual, sacrificat pels israelites dins les cases. El poble
recorda les intervencions de Déu i les actualitza.
En
aquesta celebració pasqual, hi podem veure una acció de gràcies, per
l’obra alliberadora de Déu, i un compromís de fidelitat a la Llei. Però
cal remarcar, també, que es posa en relleu un paral·lelisme entre la
pràctica del culte (oferien víctimes), i la solidaritat fraternal
(compartien els mateixos béns i els mateixos perills).
.....................................................................
Lc 12, 32-48
Jesús
prepara els seus deixebles per la situació en que es trobaran després
de la seva partença; tindran de viure com servidors, esperant el seu
retorn, en una hora no prevista. Comença el text amb unes paraules
d’esperança i coratge: “No tingueu por, petit ramat, el vostre Pare es
complau en donar-vos el Regne”, i una recomanació de despreniment de
les coses materials, en favor de la comunitat; no és dolent que un
cristià posseeixi bens en aquest món, però han de ser utilitzats en
vistes al cel, doncs ... “on teniu el vostre tresor, hi tindreu el
vostre cor”. “Ramat” és una imatge que expressa la vigilància i l’amor
de Déu; el pastor es cuida del seu ramat.
Els
deixebles pensaven que el Regne arribaria d’un moment a l’altre, i això
explica aquesta certa radicalitat de les paràboles que segueixen, en
que es predica la vigilància i que, durant aquest període, cal
administrar la vida amb sensatesa, fidelitat i respecta als demés, per
tal de poder donar-ne un bon recompte, quan arribi el Senyor, en una
hora que és imprevisible.
La
intervenció de Pere, porta a una conclusió: no us escapoliu de la
vostra responsabilitat; el servent fidel, coneix el què ha de fer. La
paràbola de l’administrador despert o insensat, en fa una aplicació per
aquells que tenen responsabilitats entre els germans. I una altre
conclusió: a qui se li ha donat molt, també se li demanarà molt.
L’Església,
on estem tots nosaltres, viu també en l’espera de la vinguda de Jesús.
Cal estar preparats per acollir-lo, mantenint-nos vigilants.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada