Is 50, 4-7
Isaïes parla d’ell mateix i, també, del poble perseguit i humiliat en l’exili de Babilònia. És alimentat per la Paraula de Déu, per així poder-la transmetre, i alguns entenen la crida, però d’altres la refusen i, malauradament, es troba amb la persecució, però suporta els maltractaments doncs sap que està sostingut per Déu.
La principal
característica d’un veritable servidor de Déu, és l’escolta de
la Paraula, “mantenir la orella oberta”. “Escolta” vol dir
també confiança; és una història de confiança mútua: Déu
confia en el servidor, i li proposa una missió ... però el servidor
accepta amb confiança aquesta missió.
Els deixebles de Jesús,
buscant dins l’Escriptura, troben en aquest text una ajuda per
comprendre el final de Jesús.
...............................................................
Mt 26, 14 – 27, 66
Jesús
va conscientment cap al seu destí com qui domina els esdeveniments;
sap el que passarà perquè ha sabut desxifrar la voluntat de Déu
dins les Escriptures. El sofriment i la mort, no seran la darrera
paraula, el final és la resurrecció.
Si bé els 4 relats de la Passió són semblants, cadascun dels
evangelis hi posa alguns accents propis. Mateu sembla voler posar en
evidència que, fora d’alguns deixebles, la majoria de jueus el van
menysprear i humiliar. Per contra, els pagans, sense saber-ho, són
els que li donen els vertaders títols de noblesa; aquest home
anorreat, ferit en la seva dignitat i acusat de blasfèmia (el pitjor
dels pecats !!), és honorat per estrangers, que li donen els més
alts títols de la religió jueva:
- Rei dels
jueus. Pilat li pregunta: “¿tu ets el rei
dels jueus?” (27, 11) i Jesús respon “tu ho dius”; i també li
posen aquest títol en el rètol de la creu (27, 37). Li serà
aplicat 2 vegades més, però negativament, d’una manera irònica,
per ridiculitzar-lo, pels soldats romans (27, 29), i per les
autoritats religioses (27, 42).
- Messies.
Negativament en el Sanedrí: “Fes de profeta, Messies! endevina qui
t’ha pegat” (26, 68). Pilat, però, li atribueix d’una manera
positiva: “I de Jesús, l’anomena’t Messies, què n’he de
fer?” (27, 22).
- Home just, li diu
la dona de Pilat (27, 19), que és, potser, el títol més noble de
tot l’antic Testament. Jesús era un home bo condemnat injustament
a morir.
- Fill de Déu. A
manera de parany, el gran sacerdot li pregunta (26, 63). Els jueus
fent mofa, al passar davant la creu (27,40), i també els sacerdots
i mestres de la Llei (27, 42-43). Finalment, el centurió romà
proclama: “En veritat aquest era Fill de Déu” (27, 54), que
podríem considerar la culminació del relat.
Són els pagans els primers en dir la veritat sobre
Jesús. Mateu accentua el contrast entre la feblesa del Jesús
condemnat i la grandesa que li reconeixen alguns pagans: és dins la
feblesa que Jesús manifesta la glòria de Déu.
Joan i Roser
(Recuperat d'abril del 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada