Ac 6, 1-7
El nombre de deixebles
augmentava, i la unitat es feia difícil. Uns pregaven
en hebreu, i d’altres ho feien en grec. Una llengua diferent vol
dir també una cultura i unes costums diferents, i la desigualtat en
l’atenció a les viudes va desencadenar el problema. Sembla que els
encarregats de fer-ho eren jueus hebreus, i tendien a afavorir les
viudes del seu grup.
Els Apòstols
reaccionen: 1) convoquen una assemblea, on es prendran les decisions,
2) recorden els objectius dels cristians: pregària, servei de la
Paraula i servei als germans, i 3) no dubten en proposar una nova
organització; ser fidels no vol pas dir mantenir-se fixats al
passat, i decideixen nomenar 7 persones d’entra ells, plenes de
l’Esperit, que es dediquin al servei dels germans. Sorprèn, però,
que tots tinguessin noms grecs, probablement perquè era aquest grup
qui recriminava l’actual situació.
...........................................................................
Jn 14, 1-12
Jo sóc el camí, la veritat i la vida!
Joan
ens vol mostrar una situació de crisi dels deixebles, que no acaben
d’entendre Jesús. Esperaven alliberar-se dels romans, però
l’alliberació que Jesús aporta se situa en un altre pla. Una cosa
es creure en Déu, que ho tenien assumit, i una altre creure en
Jesús, precisament en un moment en que les coses no es presentaven
massa bé.
Jesús sap que els
deixebles pensaven en la seva partença, feia poc que ho havia
anunciat, i això els afligia, lo que explicaria les primeres
paraules de Jesús que ens relata el text, “que els vostres cors
s’asserenin”; però també els diu que tenen un lloc reservat a
la casa del Pare, i que una vegada els hi hagi preparat, tornarà per
porta’ls-hi ... encara que com i quan tornarà, no ho precisa.
Però ... i el camí?
Davant el dubte de Tomàs, Jesús respon que Ell és el camí
que condueix al Pare, la veritat
en relació al Pare, i la vida
que el dóna a conèixer. El Fill és l’únic camí per anar al
Pare.
Jesús els vol fer veure
la unitat que hi ha entre el Pare i Ell. “Qui em veu a mi veu al
Pare”, li respon a Felip, Ell és el rostre visible del Pare, però
que sols es revela als ulls dels qui creuen. Jesús ens proposa
entrar en comunió amb la Vida divina, ens hi prepara un lloc. No ha
vingut per ensenyar-nos el camí ... Ell és el camí per arribar al
Pare. En Jesús tenim un bon guia al llarg de la ruta de la nostra
vida.
Joan i Roser
(Recuperat de maig de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada