Ac 1, 1-11
Després de la Passió, durant 40
dies (un temps de preparació) Jesús s’apareix als deixebles que no comprenen
massa el projecta de Déu; esperaven un rei temporal, però Jesús els diu que Déu
enviarà quelcom d’Ell mateix, el seu Esperit, per establir un regne nou: el
Regne de Déu.
Els relats d’ascensió i ocultament, eren un
recurs literari freqüent en el món antic, tant greco-romà com jueu, que
pretenien escenificar així el final gloriós d’un personatge. A l’AT, Elies diu
a Eliseu que heretarà el seu esperit profètic si el veu mentre es endut cap el
cel; així succeeix i Eliseu hereta l’encàrrec de continuar la missió d’Elies.
Els deixebles, veient com Jesús s’aixeca, esdevenen hereus de la missió de
Jesús, i reben l’encàrrec de proclamar-la. El fet que Jesús desaparegui
envoltat per un núvol, ens vol dir que retorna al sí de Déu; el núvol era el
signe de la presència de Déu.
“¿Perquè esteu mirant el
cel?” diuen els homes vestits de blanc ... l’Església ha de mirar cap a la
terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva tasca; el missatge pasqual s’ha
d’encarnar en la vida dels homes.
L’Ascensió és la fi d’una època de relació entre Jesús
i els deixebles, i en comença un altre, en la qual hi som tots, que és el temps
de l’Església que neix. ..............................................................
"Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món"
Mt 28,
16-20
Ens
trobem a Galilea, lloc on va començar la predicació de Jesús, i a la muntanya,
que ha estat sempre el lloc de trobada amb Déu. Aquí, Jesús pronuncia un curt
discurs de comiat, però, la presència de Jesús no s’imposa com una evidència
... “alguns dubtaven”; aquesta frase es podria interpretar com un avís als
lectors, de que la fe, malgrat la resurrecció, no és pas una resposta fàcil.
Jesús
reivindica el poder universal, que ha rebut de Déu: “Déu m’ha donat plena
autoritat al cel i a la terra”, i transmet el seu poder als deixebles, gràcies
al que podran fer nous seguidors, amb el baptisme i la predicació: “aneu a
convertir tots els pobles ...”, per integrar tothom dins la família de Déu.
Se’ns mostra la fi de la presència visible de Jesús, i el començament de la
història de l’Església, o comunitat de creients. Jesús ha sembrat una llavor, durant
la seva vida, que ara la comunitat ha de fer créixer, Ell se’n va però queda en
nosaltres el seu Esperit.
Al començar l’evangeli, Mateu presenta Jesús com
l’Emmanuel, que vol dir “Déu amb nosaltres”, i l’acaba amb aquestes últimes
paraules de Jesús: “estaré amb vosaltres fins a la fi del món”.
Joan i Roser
(Recuperat de maig del 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada