Is 55, 10-11
Per comprendre bé aquest
text, caldria llegir també el verset 12: “sortireu de Babilònia
cridant de goig, i us conduiran en pau a casa vostra ...”. És,
doncs, un anunci del retorn dels exiliats. Per creure en una
alliberació tan esperada (portaven 50 anys a l’exili) calia
confiar en la Paraula de Déu.
Per comprendre l’eficàcia
de la Paraula de Déu, Isaïes agafa la imatge de la pluja, molt
apropiada per un poble assecat pel sol (tant Israel com Babilònia) i
ansiós de rebre cada any les primeres pluges. La Paraula de Déu és
com la pluja que amara la terra i la fa germinar.
Una de les constants que
es troben en l’acció de Déu entre els homes, és que mai queda
estèril. Però cal tenir paciència, igual que cal un temps entre el
moment de sembrar la llavor i tenir el pa a punt per ser menjat.
..........................................................................
Mt 13, 1-23
Jesús s’asseu, com un
mestre, i explica una paràbola. L’ensenyament de Jesús es
proclama en forma de històries simples, basades en la vida de la
gent de Galilea: les paràboles. En aquesta, es vol posar en
evidència el fet de que la Paraula de Déu és rebuda de maneres
molt diferents; la disposició del terreny on cau la llavor,
l’actitud de les persones, condiciona el resultat.
Per què hi hagi una bona
collita, cal una bona llavor, un sembrador generós, i una bona
terra. Cal que el missatge sembrat sigui rebut, comprés i agafi
arrels, condició perquè doni fruits, per què doni una resposta
positiva al projecte de Déu.
La paràbola ens mostra
quatre tipus de terreny, quatre destinataris, que reben la llavor, la
Paraula. Tres són incapaços de donar fruit, i sols els del quart
terreny ho aconsegueixen, però no pas tots amb la mateixa
fecunditat: “cent, o seixanta, o trenta”. La quantitat de fruit
aportat per cada persona, pot variar segons les dificultats trobades,
i segons l’estat del seu esperit.
La paràbola del
sembrador, i l’explicació que en dóna Jesús, apareix com la
descripció dels obstacles en que es trobaran els deixebles en la
predicació de l’evangeli. Cal que el missatge sigui rebut amb una
bona disponibilitat del cor, que el terreny sigui propici, perquè
cal també que prengui arrels fermes. Els actes de cadascú han de
ser conformes amb el què s’ha escoltat.
Joan i Roser
(Recuperat de juliol de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada