Sv 12, 13, 16-19
El llibre de la Saviesa, encara que atribuït a Salomó, va ser escrit uns 900 anys després, en grec, per un jueu d’Alexandria. Els lectors del llibre eren de cultura grega, que admiraven la saviesa, i l’autor els diu que la veritable saviesa, els secrets del coneixement, sols els posseeix Déu.
Hi ha en el text una meditació sobre dos temes majors, dins la fe jueva: 1) el poder de Déu: “Tens el poder a l’abast sempre que vols”, i 2) la bondat de Déu: “tractes a tothom amb clemència” ... “dónes oportunitat a penedir-se”. L’autor fa un lligam entre la bondat de Déu i el seu poder: si Déu es mostra tan indulgent amb els homes és perquè és totpoderós.
Aquesta descoberta d’un Déu a la vegada poderós i bo, va necessitar segles de pedagogia a través dels profetes. Això, però, comporta noves exigències per l’home: si Déu ens ha creat a la seva imatge, la conseqüència és que cal abandonar tota idea de violència i d’abús de poder, s’ha de compartir amistat amb tothom.
...................................................................
Mt 13, 24-43
Jesús
parla del Regne del cel utilitzant tres paràboles. El Regne és ja
present, però està en creixement i sols culminarà a la fi dels temps.
El
problema del mal se’ns presenta en la paràbola del sembrador. La llavor
és bona, però el creixement del Regne s’afronta a diferents oposicions
internes i externes. Es subratlla la coexistència del bé i del mal
barrejats en un mateix camp. Però no és pas Déu, el sembrador, qui hi
posa el mal, el jull.
Un
segon punt a considerar és que el sembrador calma la impaciència dels
servents, i els diu que és ell qui decidirà quan cal fer la tria, doncs
de precipitar-se es podrien confondre, ja que tots tenim coses bones i
dolentes i no és fàcil discernir entre el que és completament bo o
dolent, i hi ha risc de perdre blat al arrencar les males herbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada