Ex 22, 20-26
El Llibre de l’Èxode conté textos de llei atribuïts a Moisès però, al llarg de la història d’Israel, s’hi han afegit lleis adaptades a les noves condicions socials, que reflecteixen el context en que viuen després de instal·lar-se novament a Israel, i no pas durant l’èxode; la solidaritat en temps de penúria, sol oblidar-se en períodes de prosperitat.
El
codi de l’Aliança aplica a la vida social d’Israel els grans principis del
decàleg, recordant al poble els seus deures de justícia, especialment amb els
més febles, prenent com a fonament la doble experiència: de l’esclavatge a
Egipte i l’alliberació per Déu. Déu es revela com qui escolta el clam dels
humils, en situacions que la gent ja coneix: l’emigrant, que viu enmig del
poble sense prendre’n part, la viuda i l’orfe, que per sobreviure han de
comptar amb l’ajuda dels altres, i també crida l’atenció sobre la usura i
l’apropiació de bens indispensables. Malauradament, de moment, cal encara
amenaçar perquè la Llei sigui respectada.
..............................................................
Mt 22, 34-40
"Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament
i als altres com a tu mateix"
“Es reuniren tots junts”, aquesta
situació inicial dels fariseus, ja revela les seves intencions, volen posar a
proba a Jesús: “Quin és el manament més gran?” En un moment en que la Llei
estava “resumida” en 613 preceptes, i la gent pietosa estava preocupada per
saber quins eren els manaments més importants, no deixa de ser una pregunta
d’actualitat.
Jesús
els respon amb dues frases de l’Antic Testament, que ells ja coneixien: “Estima
al Senyor, el teu Déu ...” (Dt 6, 5), i “Estima als altres com a tu mateix” (Lv
19, 18). Els convida a sortir del legalisme, els cal una conversió radical: amb
Déu no estem dins un terreny de càlcul, del què cal fer o no, per estar “en
regla”, sinó sota la llei de l’amor.
La
originalitat de la resposta de Jesús no és pas sols confirmar el què ja es pot
llegir en l’Escriptura, sinó el fet de que relaciona aquests dos amors, donant-los
una importància igual i, sobretot, en el resum de la Llei en aquests dos
manaments: l’amor a Déu i l’amor al proïsme. Si aquest amor existeix, s’ha
acomplert la Llei. Hi ha una gran distància entre l’univers tancat dels
fariseus i l’obertura que ofereix la Bona Nova de Jesús.
Joan i Roser
(Recuperat d'octubre de 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada