(Recuperat de 19/06/2015)
19/6/21
Setmana XII de durant l'any. 20 de juny
12/6/21
Setmana XI durant l'any. Diumenge 13 de juny
Recuperat de 14 de juny de 2015
4/6/21
Diumenge solemnitat del Cos i Sang de Crist.
Recuperat del 3 de juny del 2018
Diumenge solemnitat del Cos i Sang de Crist.
28/5/21
Solemnitat de la Santíssima Trinitat
Recuperat del 27 de maig del 2018
Diumenge Santíssima Trinitat.
21/5/21
Pentecosta
Diumenge de Pentecosta, 23 de maig del 2018
Avui volem retre homenatge i record al Dr. Joan Minguella, que ha estat, fins fa ben poc, fent-nos aquests assenyats comentaris de les lectures. Per aquest motiu hem recuperat el comentari de les lectures que va fer per la Pentecosta de l'any 2018, vigents encara avui. Gràcies, Joan, descansa en pau i prega per nosaltres.
Diumenge de Pentecosta. 20 de maig del 2018
30/4/21
Diumenge V de Pasqua
Diumenge V de Pasqua
Ac9, 26-31
A Jerusalem no coneixien la
conversió de Pau, i més aviat l’odiaven, doncs havia perseguit els cristians i
col·laborat en la mort d’Esteve. Va ser Bernabé qui garanteix la bona voluntat
de Pau, el va presentar als apòstols, i els explica com Pau va veure el Senyor,
camí de Damasc.
Bernabé
esdevé una mena de padrí de Pau i el porta cap els cristians de Jerusalem. Però
els jueus de parla grega no se’n fiaven i, davant de les seves amenaces, els
amics cristians de Pau li recomanen marxar.
Bernabé,
junt amb Pau, seran cabdals per l’anunci de l’Evangeli als pagans. L’Església
va creixent i s’anava consolidant “confortada per l’Esperit Sant”.
1Jn 15, 1-8
Amb el pastor i les ovelles estàvem
dins el món animal, amb la vinya entrem en el regne vegetal; es tracta de
fer-nos passar d’una realitat d’aquell temps a una realitat invisible.
A través de la imatge de la
vinya, se’ns descriu la relació de Jesús amb el Pare i de Jesús amb els
deixebles. Es realitza una nova Aliança entre els homes i Déu: “Jo sóc el cep
veritable i el meu Pare el vinyater”. Amb l’al·legoria de la vinya, es reforça
encara més la unió de Jesús amb els seus deixebles i seguidors, seran sarments
units al nou cep, que és el mateix Jesús. Ells estan ara amb Jesús, que és la
saba que alimenta els sarments, perquè donin fruit.
Jesús
diu que si algú no està en mi, no es manté unit al cep i no aporta fruit, serà
tractat com un sarment sec que es durà a cremar. Els deixebles són cridats a
portar fruits al món i donar testimoni de la salvació aportada per Jesús.
La
vinya està destinada a donar fruit, és la seva raó de ser. El secret de la
nostra fecunditat està a les nostres mans: acostar-nos a Jesús i a les seves
paraules, que ens portaran a mantenir-nos nets, de manera que la saba del cep
pugui arribar als sarments, i produeixin raïm, donin fruit.
Joan i Roser
23/4/21
Setmana IV de Pasqua
Setmana IV de Pasqua
Ac 4, 8-12
Pere i Joan han curat un malalt
davant del Temple, i les autoritats jueves els detenen, els fan comparèixer
davant el Sanedrí, i els pregunten amb quin poder han fet això. Lluc té cura de
precisar, que Pere respon “ple de l’Esperit Sant”, amb lo qual vol donar a
entendre que el que dirà és important, i que fa falta coratge per dir-ho. Pere
els contesta “pel poder del nom de Jesucrist ...”, i després atribueix a Jesús
la salvació, malgrat que el títol de “salvador” era estrictament reservat a Déu
i, per tant, era una afirmació absolutament escandalosa i no acceptable pels jueus.
Actualment no podem mesurar la
gravetat d’aquesta resposta, estem fora d’aquell context, però invocar un altre
nom fora del de Déu, era entès com una idolatria, que mereixia la lapidació.
Però encara més, després, citant el
Salm 118, 22, els diu que Jesús, “la pedra rebutjada pels constructors
(vosaltres), ara és la pedra principal”, fent referència a la pedra que tanca
la volta, o element superior que corona l’edifici, que sosté l’edifici.
Jn 10, 11-18
Pot sorprendre això de pastor i
ramat, però cal posar-nos dins el context bíblic; en aquella època, el ramat
era l’única riquesa del seu propietari, i els reis, o dirigents del poble. eren
sovint comparats a un pastor. Tota la ideologia del regne era desenvolupada a
l’entorn d’aquest tema; el símbol dels reis era el bastó de pastor. Malgrat
tot, no sempre es comportaven d’acord amb aquesta idea, així Ez 34, 1-10,
critica els reis que, en lloc de pasturar el poble, es pasturen ells mateixos.
L’evangeli
utilitza la bona imatge del pastor per descriure les bones relacions de Jesús
amb tots nosaltres, i se’n donen tres característiques:
1) es remarca la diferència entre un bon
pastor, que té cura de les ovelles i, fins i tot, s’arrisca per elles, i el
mercedari, que només pensa en ell mateix.
2) amb el bon pastor, hi ha una
coneixença mútua entre ell i les seves ovelles, que Jesús compara amb la mútua
coneixença entre Ell i el seu Pare; en llenguatge bíblic, “conèixer” implica
l’amor, els esposos es “coneixen”.
3) Jesús es refereix també a les ovelles
que no pertanyen a aquesta cleda. L’amor de Jesús no és pas selectiu, està
obert a tothom, la seva missió no té límits: “hi haurà un sol ramat i un sol pastor”.
Joan i Roser









