Setmana IV de Pasqua
Ac 4, 8-12
Pere i Joan han curat un malalt
davant del Temple, i les autoritats jueves els detenen, els fan comparèixer
davant el Sanedrí, i els pregunten amb quin poder han fet això. Lluc té cura de
precisar, que Pere respon “ple de l’Esperit Sant”, amb lo qual vol donar a
entendre que el que dirà és important, i que fa falta coratge per dir-ho. Pere
els contesta “pel poder del nom de Jesucrist ...”, i després atribueix a Jesús
la salvació, malgrat que el títol de “salvador” era estrictament reservat a Déu
i, per tant, era una afirmació absolutament escandalosa i no acceptable pels jueus.
Actualment no podem mesurar la
gravetat d’aquesta resposta, estem fora d’aquell context, però invocar un altre
nom fora del de Déu, era entès com una idolatria, que mereixia la lapidació.
Però encara més, després, citant el
Salm 118, 22, els diu que Jesús, “la pedra rebutjada pels constructors
(vosaltres), ara és la pedra principal”, fent referència a la pedra que tanca
la volta, o element superior que corona l’edifici, que sosté l’edifici.
Pot sorprendre això de pastor i
ramat, però cal posar-nos dins el context bíblic; en aquella època, el ramat
era l’única riquesa del seu propietari, i els reis, o dirigents del poble. eren
sovint comparats a un pastor. Tota la ideologia del regne era desenvolupada a
l’entorn d’aquest tema; el símbol dels reis era el bastó de pastor. Malgrat
tot, no sempre es comportaven d’acord amb aquesta idea, així Ez 34, 1-10,
critica els reis que, en lloc de pasturar el poble, es pasturen ells mateixos.
L’evangeli
utilitza la bona imatge del pastor per descriure les bones relacions de Jesús
amb tots nosaltres, i se’n donen tres característiques:
1) es remarca la diferència entre un bon
pastor, que té cura de les ovelles i, fins i tot, s’arrisca per elles, i el
mercedari, que només pensa en ell mateix.
2) amb el bon pastor, hi ha una
coneixença mútua entre ell i les seves ovelles, que Jesús compara amb la mútua
coneixença entre Ell i el seu Pare; en llenguatge bíblic, “conèixer” implica
l’amor, els esposos es “coneixen”.
3) Jesús es refereix també a les ovelles
que no pertanyen a aquesta cleda. L’amor de Jesús no és pas selectiu, està
obert a tothom, la seva missió no té límits: “hi haurà un sol ramat i un sol pastor”.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada