Diumenge II de Pasqua
Ac 4, 32-35
Aquest text és el que se’n diu un
sumari, una mena de resum del què era la vida de la primera comunitat
cristiana. Els apòstols acaben de rebre l’Esperit, i es diu en què consisteix
la vida nova: la unitat, que es tradueix en el compartir. No es podria dir que
tenien un sol cor i una sola ànima, si deixessin els altres a la misèria i
tanquessin els ulls a les seves necessitats.
Es presenten les característiques
d’una comunitat cristiana ideal, que testimonia la seva fe d’una manera
pràctica; són omplerts de l’amor que els transmet l’Esperit de Jesús, i això
els transforma i els fa veure d’una altra manera les realitats materials, s’ha
produït un canvi de mentalitat.
“Dipositaven als peus dels apòstols
el producte del que venien”, seria una manera de reconèixer la seva autoritat.
Jn 20, 19-31
Estem encara en el primer dia de
la setmana, és el començament d’una nova creació, el naixement de l’Església.
La porta estava tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la
Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no pas
dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i es donà a
conèixer, “ensenyà les mans i el costat”. Jesús s’ha de donar a conèixer amb
algun signe, doncs la seva imatge no és com abans, és viu d’una altre manera.
Jesús manifesta la seva presència amb el do de
la pau i de la joia; els envia en missió com el Pare ha fet amb ell; “alenà
damunt d’ells”, els donà l’Esperit, per comunicar-los una nova vida, i la capacitat de perdó, amb que oferiran una reconciliació universal, Déu és Amor i
Perdó.
Els deixebles havien cregut ... però
després de veure el Ressuscitat. Tomàs no hi era, i per creure necessita
proves. Jesús no el censura pas, i admet que un acte de fe sigui condicionat
per alguns elements ... obrint Jesús les mans, ja n’hi ha prou perquè Tomàs
reconegui no sols al Senyor, sinó a Déu.
Aquest
relat anava dirigit a la gent de finals del s. I, però també de tots els temps,
que hauran de creure sense haver vist Jesús Ressuscitat amb els seus propis
ulls. La fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui van experimentar
aquesta presència, però ... sortosos els que així creuran.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada