Diumenge IV durant l’any

Diumenge IV durant l’any. 28 de gener del 2018                                                                                  

Dt 18, 15-20 

                                                                                                                                                                                                                                

              Abans d’entrar a la terra promesa, el poble té por de sentir la veu del Senyor i el gran foc que l’acompanya; en tenien experiència de quan parlà amb Moisès. Déu comprèn aquest temor i els diu que farà que s’aixequi, d’entre el poble, un profeta com Moisès, que transmetrà les seves paraules.

              Aquesta promesa, donada a través de Moisès, insisteix en quatre punts: 1) Serà un profeta escollit per Déu qui conduirà el poble, un profeta com Moisès, és a dir, un veritable enviat de Déu, 2) el vertader profeta sortirà del poble de l’Aliança, i adverteix contra els falsos profetes, 3) aquest profeta transmetrà fidelment la paraula de Déu (“li posaré als llavis les meves paraules”), i 4) és vital per el poble escoltar els profetes enviats per Déu.

              Aquest profeta com Moisès, sembla prefigurar el Messies i és, en realitat, tal i com el presentarà l’evangeli de Mateu.

.......................................................                                                                                      

Mc 1, 21-28

              Jesús va a la sinagoga el dissabte i, com tot jueu pietós, comenta els textos proposats. L’evangeli no parla del que Jesús va dir, va ensenyar, sinó de l’impacta de la seva intervenció, remarcant l’autoritat que desprenen les seves paraules.

              Després, Jesús expulsa un dimoni (en dissabte !!!); el millor dels ensenyaments és l’acció que allibera l’home de tota forma de mal. El dimoni es retira i protesta desesperat: “has vingut a destruir-nos?”. Però Jesús l’obliga a callar. El maligne sap bé qui és Jesús ... però cap dels presents sembla reconèixer en Jesús el Messies. Jesús no vol que el misteri de la seva persona sigui divulgat tan aviat, abans que els deixebles estiguin en disposició d’entendre’l, és el “secret messiànic”.

              Segons Marc, és el començament del ministeri de Jesús, en que es proposen els dos aspectes de la seva obra, que aquí es manifesten junts: l’ensenyament i l’acció.

              “¿Què vol dir tot això?” es pregunten. És l’objectiu dels miracles i actes de poder de Jesús: interroguen, són un signe; junt amb la predicació, constitueixen la progressiva revelació de la personalitat de Jesús i el contingut del seu missatge.

Joan i Roser

Diumenge III durant l’any

Diumenge III durant l’any. 21 de gener del 2018                                                                                  

Jo 3, 1-5. 10   

                                                                                                                                        

              El llibre de Jonàs pretén explicar una història que, en realitat, és una faula, però de la que se’n poden treure unes lliçons. Va ser escrit a la tornada de l’exili a Babilònia, i volia recordar que Déu vol salvar tota la humanitat, i no tant sols el poble escollit.

              Lliçons a considerar: 1) Déu estima tots els homes i n’espera un sol gest per perdonar-los, 2) els considerats pecadors, o pagans, sovint són els més disposats a escoltar la paraula de Déu, i 3) es vol remarcar, també, la importància de la predicació profètica per la conversió dels que estan allunyats de Déu.

 .......................................................                                                                                                   

Mc 1, 14-20

              Joan és tancat a la presó; la introducció a l’anunci del evangeli ja s’ha acabat, i Jesús comença a predicar a Galilea, “s’ha complert el temps” ... el temps que precedeix l’establiment del regne de Déu anunciat pels profetes, i s’apropa en la persona de Jesús, que proclama “... convertiu-vos i creieu en la bona nova”. És el projecte que Déu vol establir en el món.

              La primera acció de Jesús, és buscar col·laboradors per tirar endavant el seu projecte, però no escull sacerdots, fariseus o altra gent important, sinó simples treballadors, i ho fa tot passant vora el mar. Primer crida Simó i el seu germà Andreu, que deixen la feina i el segueixen; una mica més tard són Jaume i Joan els qui responen a la crida de Jesús.

               En la Bíblia, el mar representa les forces del mal, i és aquí on Jesús comença a anunciar la Bona Nova. Cridant els deixebles, es posa de manifest la iniciativa de Jesús, i la autoritat i força de la seva crida. Es vol donar a entendre, també, que la resposta va ser immediata i definitiva. Els farà “pescadors d’homes”, que no s’ha d’interpretar com una captura, sinó com un alliberament ... és fer-los sortir del mar, que és el mal.

              La iniciativa és de Jesús, i seguir el mestre és l’actitud del deixeble.

Joan i Roser

Diumenge II durant l’any

Diumenge II durant l’any. 14 de gener del 2018                                                                                  

1Sa 3, 3-10. 19

              Anna porta Samuel al santuari de Silo, en agraïment de que Déu li concedís aquest fill, tot i sent estèril. És en aquest santuari que Samuel és cridat a esdevenir profeta.

              Es podria remarcar: 1) Samuel és encara un noi, però és dins la feblesa humana que Déu es manifesta, 2) la iniciativa ve de Déu, que el crida tres vegades, 3) sovint, és necessari un intermediari per interpretar la crida; en aquest cas, el sacerdot Elí, que li aconsella la actitud a seguir, i 4) la resposta de Samuel a la crida, que es fa possible gràcies a l’escolta: “Parleu, que el vostre servent us escota”

              Sovint, pensem que la pregària consisteix en parlar molt, i s’oblida que és, sobretot, un temps per escoltar.  

.......................................................                                                                                      

Jn 1, 35-42

              Joan Baptista diu a dos dels seus deixebles: “Mireu l’anyell de Déu”. Però què els vol dir amb això d’anyell? En realitat, el mot arameu significa, a la vegada, “anyell” i “servidor”. Això porta a que alguns ho interpretin com l’anyell pasqual proposat per Moisès, per recordar que Déu els va alliberar, i aquí s’anunciaria una nova Pasqua, un nou i definitiu alliberament. Però d’altres creuen que es podria referir a la figura messiànica del “servidor de Jahvé”, que va presentar Isaïes. 

              Els dos primers deixebles van cap a Jesús perquè Joan els orienta cap a ell. Jesús mostra una gran discreció, “veniu i ho veureu”, res no els força amb aquesta crida, són invitats a veure i a restar prop de Jesús. Seran testimonis que poden també esdevenir intermediaris, i així es produeix quan Andreu crida al seu germà Simó. És remarcable el procés teològic d’aquests deixebles, que primer nomenen Jesús “mestre” i, ben aviat, confessen que “hem trobat el Messies”.

              Això contrasta amb la trobada de Jesús amb Simó que, amb autoritat, pren possessió d’aquest deixeble canviant-li el nom, transforma Simó en una altre persona; ara es dirà Cefes, pedra, esdevindrà una pedra viva per l’edificació de l’Església.

              Se’ns presenta, d’una manera simbòlica, les característiques que ha d’assumir la vida d’un creient, en aquell temps i també ara: seguir Jesús i donar-lo a conèixer, però amb vivències, amb fets, oferint un testimoni personal.

Joan i Roser

Baptisme del Senyor

Baptisme del Senyor. 7 de gener del 2018                                                                                  

Is 42, 1-4.6-7

              Es un text del Segon Isaïes, que predica en temps de l’exili a Babilònia. En una primera part, el Senyor parla d’un misteriós personatge, “el Servent”, escollit per anunciar i implantar la justícia a la terra, però no s’ha d’entendre una justícia en el sentit d’una condemna, sinó d’una posada en llibertat. Déu instaura la seva justícia i la seva llum, a traves de la debilitat de l’ésser humà. La voluntat de Déu és de salvació i alliberament per tota la humanitat.

              En una segona part, el Senyor s’adreça directament al Servidor, a qui explica la missió que li confia.

               Es evident que Is no pensava en Jesús com al servent escollit, però la seva visió s’adiu amb el que Jesús va viure i va fer. D’aquí que la comunitat cristiana hagi vist en aquest text la figura de Jesús, introduint un nou concepte de Messies, que comparteix la debilitat de la condició humana, en perfecte coherència amb el “Déu amb nosaltres” (“l’Emmanuel”).

.......................................................                                                                                      

Mc 1, 7-11

              Joan  anuncia la vinguda d’un, més fort que ell, que batejarà amb l’Esperit Sant, en lloc de fer-ho amb aigua, com fa ell.

              Segons l’evangeli de Marc, el baptisme de Jesús és la seva primera manifestació pública, i caldria destacar-ne la seva humilitat, al sotmetre’s al bateig de Joan.

              Jesús es presenta a la vora del Jordà i demana ser batejat, tal i com ho fan altres homes; ell era un home com els demés. I vet aquí que el seu bateig va ser una veritable revelació de la seva persona. El cel s’esquinçà, el que vol dir que la comunicació entre Déu i els homes,  amb Jesús, s’ha restablert. La identitat de Jesús amb el Pare, es constata amb el que esdevé durant el baptisme: el cel s’obre, baixa l’Esperit i una veu diu que Jesús és el fill estimat de Déu. És fill a la manera del Servent d’Isaïes: el fill obedient que s’encarna en la història i participa de la realitat humana.

              Com l’alè de Déu planava sobre les aigües en la primera creació, l’Esperit, com un colom, plana sobre Jesús, que és el primer de la nova creació. Jesús és  capdavanter d’aquesta nova humanitat, que viurà segons l’Esperit de Déu.

Joan i Roser

CAP UNA TEOLOGIA DE LES MIGRCIONS

El quadern nº 206 de Cristianisme i Justícia tracta del fenomen migratori amb el títol FILLS I FILLES D'UN PELEGRÍ. CAP UNA TEOLOGIA DE LES MIGRCIONS. l'autor és Alberto Ares Mateos S.J. Presentem un fragment del primer capítol titulat : El fenomen migratori com a "signe dels temps", ja que és molt significatiu, malgrat que és delicat presentar-lo aïllat de la resta de la publicació. És per això que recomanem la lectura de tot el treball.

            El debat en l'opinió pública sobre la tragèdia dels refugiats i els migrants forçosos és força ampli. En certa manera estem vivint un moment clau de la història, un moment en que el fluxos migratoris i emergència humanitària plantegen seriosos interrogants a la nostra forma de vida, a la manera d'entendre les relacions internacionals, a la gestió que es fa de la diversitat dins les nostres societats, i a la manera que tenim de donar una resposta clara a les situacions dramàtiques de moltes famílies que truquen a les nostres portes. Fins quan podrem mantenir un sistema econòmic que facilita la mobilitat del capital i els fluxos financers i posa traves a la circulació de les persones? És viable, un sistema de producció que esgota els recursos naturals dels més pobres i produeix al mateix temps serioses seqüeles al nostre planeta; que reforça sistemes autoritaris al Sud i alimenta conflictes bèl·lics amb la venda d'armes per mantenir un estàndard de vida a Occident, i al seu torn acluca els ulls i tanca les fronteres als milions de persones que ens demanen ajut fugint d'aquestes mateixes guerres , aquests desastres ambientals i les situacions que fan inviable i inhumana una vida digna? Com responem a l'envelliment progressiu de les nostres societats i a la gestió de la diversitat que ja vivim en el cor d'Europa i del món occidental? Estem esperant que sorgeixin els conflictes per fer inversions en integració? o continuarem alimentant la nostra por i uns murs cada dia més alts? Quan reformularem en aquest context la manera d'entendre la ciutadania, les polítiques socials i la consideració que fem de les nacions-estat?

Des d'aquest context, com responem els cristians a moltes d'aquestes qüestions i en especial a les necessitats de persones violentades a deixar casa seva allà on sigui? S'han fet extensos estudis sobre els fluxos migratoris des d'una perspectiva econòmica, socio-política, cultural, psicològica, etc.., però el recorregut que s'ha seguit des d'una perspectiva teològica o pastoral és més aviat curt.  

Octava de Nadal

Octava de Nadal. 31 de desembre del 2017                                                                                  

Sir 3, 2-6, 12-14

              Quan s’escriu aquest text, estaven sota la dominació grega, hi havia tranquil·litat, però les noves maneres de pensar s’anaven estenent i hi havia el risc d’acabar vivint com els grecs. Això portà a Ben Sira a defensar els fonaments de la religió jueva, començant per la família, ja que si l’estructura familiar s’afebleix, qui transmetrà als infants la fe, els valors i les pràctiques del judaisme? Així desenvolupa una mena de variacions sobre el quart manament “honra el pare i la mare”, que junt amb “recorda’t de consagrar-me el dissabte” eren els dos únics manaments positius de la Llei, tots els altres eren prohibicions (Ex 20, 1-17). Ben Sira diu que si volem honorar Déu, comencem per honorar els pares. La família humana no es pot viure fora d’una relació recíproca d’amor.                                           

.......................................................                                                                                      

Lc 2, 22-40

              Maria i Josep van a Jerusalem per acomplir tot el que estava prescrit per la Llei: el ritus de la purificació de la mare, i presentar el fill primogènit.  Els primers en reconèixer Jesús són la gent senzilla, com Simeó i Anna que eren uns contemplatius que servien Déu nit i dia amb la pregària. Jesús és aquell que ve a instaurar el Regne de Déu damunt la terra, però ningú se’n adonava encara, ni tant sols els pares: “estaven meravellats del que es deia del seu fill”.

              L’Esperit inspira Simeó les paraules que revelen el misteri d’aquest Infant; era un home just i religiós que esperava “la consolació d’Israel” i, aixecant l’Infant, posa de manifest la ”llum del Salvador, que es revela a les nacions”, i “la glòria del poble d’Israel”; el projecte de salvació de Déu concerneix tota la humanitat. Sorprèn que aquest caire universal de la missió de Jesús, es proclami precisament dins el Temple jueu, zelós del seu privilegi exclusiu.

              En quan a Anna, estava també plena d’impaciència, i parla de l’Infant a tots els qui “esperaven l’alliberament de Jerusalem”.

              “L’Infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment, i el favor de Déu l’acompanyava”: l’encarnació esdevindria tot un procés històric. Si realment era un home, havia d’anar assumint progressivament la missió que devia acomplir.

Joan i Roser

Nadal 2017

El misteri de Betlem ens revela el Déu-amb-nosaltres, que està a prop nostra, perquè, en certa manera, s’ha adaptat a la nostra humanitat. Ha pres sobre d’Ell la nostra condició, triant ser com nosaltres en totes les coses, excepte el pecat, per així fer-nos esdevenir com Ell. La joia cristiana sorgeix, doncs d’aquesta certitud: Déu és proper, està amb nosaltres dins la joia i en el dolor, en la salut i la malaltia, com un amic o un espòs fidel. I aquesta joia es manté així dins el més profund de la persona que confia en Déu, i posa en Ell la seva confiança.

... però un pot també equivocar-se de camí cap a Nadal, confondre la festa amb lo que no ens obre el cor a la joia del Crist. Que Maria ens ajudi a la recerca de Déu, a anar fins a Betlem per trobar l’Infant, que ha nascut per nosaltres, per la salvació i la benaurança de tothom.

Benet XVI  (Advent 2007)