Ac 1, 1-11 Lc 24,
46-53
Amb l’Ascensió, acaba
l’evangeli de Lluc i comença Actes, encara que les paraules de
Jesús no són pas les mateixes en els dos llocs. El primer relat és
de comiat, el segon és com una empenta per seguir endavant sense
Ell. En l’evangeli, la Resurrecció i l’Ascensió esdevenen en un
sol dia (o potser dos): l’exaltació de Jesús, és inseparable de
la seva mort i la seva resurrecció. Mentre que en Ac es relata una
convivència del Ressuscitat amb els deixebles, que durarà 40 dies
(=un temps de preparació).
Els relats d’ascensió
i ocultament, eren un recurs literari gens infreqüent en el món
antic, que pretenien escenificar el final gloriós d’un personatge.
A l’AT, Elies diu a Eliseu que heretarà el seu esperit profètic
si el veu mentre és endut cap el cel; així succeeix (2Re 2, 9-12) i
Eliseu hereta l’encàrrec de continuar la missió d’Elies. Els
deixebles veient com Jesús s’aixeca, esdevenen hereus de la missió
de Jesús, i reben l’encàrrec de proclamar el seu missatge. En
seran testimonis amb la força de l’Esperit Sant, que baixarà
damunt d’ells ... semblant a com va venir sobre Jesús, després
del bateig en el Jordà, al començar la seva missió.
Tant en Lc com en Ac,
Jesús diu als apòstols d’esperar, no fer res fins que siguin
batejats amb l’Esperit: “no us mogueu de la ciutat ...”. Jesús
els fixa un període d’espera, perquè tinguin temps de reflexionar
i obrir-se a l’acció de l’Esperit.
El fet que Jesús
desaparegui envoltat per un núvol, ens vol dir que retorna al sí de
Déu; el núvol era el signe de la presència de Déu, com durant la
travessia del desert, a la sortida d’Egipte (Ex 19, 9 i 16).
“¿Perquè esteu mirant
el cel?” diuen els homes vestits de blanc ... l’Església ha de
mirar cap a la terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva
tasca; aquest és el missatge que se’ns vol transmetre.
És curiós que, al final
de l’evangeli, els deixebles se’n tornen a Jerusalem “plens
d’una gran joia”... quan Jesús se’n ha anat i es queden sols.
Lluc vol mostrar que la gràcia de la resurrecció ja actua, és la
convicció de que Jesús, encara que invisible, no deixa d’estar
present en ells.
L’Ascensió és la fi
d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença
una altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església
que neix. L’Esperit de Déu prendrà el relleu de Jesús, i donarà
força als deixebles per anunciar la Bona Nova.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada