Gn 18, 20-32
Déu no és pas
insensible al que esdevé a la terra, i escolta el clam que puja de
les viles de Sodoma i Gomorra, amb habitants corruptes i violents.
Quan “els dos homes” que acompanyen el Senyor, es dirigeixen vers
aquestes viles, Abraham intervé prop de Déu, doncs no veu massa
clar que els justos puguin ser castigats igual que els pecadors, i es
presenta com un intercessor, encara que sigui discutible la seva
manera d’exercir-ho, sols justificada pel poc coneixement que
tenien de Déu, doncs estaven a les beceroles de la revelació. Déu,
però, accepta el “mercadeig” que li proposa Abraham.
És un exemple d’oració,
com a diàleg compromès amb Déu, en què Abraham parla amb el
Senyor i mira de convenç-se’l, posant en relleu la seva bondat i
justícia.
.............................................................................
Lc 11, 1-13
Jesús parla als seus
deixebles de com pregar:
1) Dir a Déu Pare ens
posa, d’entrada, en una situació filial envers Ell. A diferència
de l’Antic Testament, amb Jesús Déu és proper, de tal manera que
se li pot dir Pare. 2) Santificar el Nom, és una petició clàssica
dins el judaisme, que vol dir creure, confiar que Déu hi és; en la
Bíblia el Nom representa la Persona. 3) Que vingui el vostre Regne,
és a dir, el veritable Regne de Déu, que és misericòrdia ... i no
pas el “nostre”, que seria la teocràcia de David en aquell
temps, o la cristiandat en l’actual.
Després venen tres
peticions relacionades amb la nostra vida quotidiana. 4) Doneu-nos
cada dia el pa que necessitem, semblant al mannà del desert, que
rebien cada dia i no calia preocupar-se pel demà. 5) Perdoneu-nos
els nostres pecats “així com nosaltres ...” ... pretenem que
Déu perdoni igual com nosaltres ho fem? Cal veure-ho, potser, com
una doble petició: perdoneu els nostres pecats, i que aquest perdó
motivi en nosaltres la decisió també de perdonar als qui ens han
ofès. Segons l’ensenyament de Jesús, els nostres deures envers
Déu no es poden separar dels deures envers els nostres germans, i 6)
No permeteu que caiguem en temptació; que les proves a que ens
portarà la vida no sobrepassin les nostres possibilitats.
Finalment, Jesús
estimula a la perseverança en la pregària, amb una paràbola, i a
l’esperança, dels qui ho demanen, en el do de l’Esperit, que ens
ajudarà a reeixir en la vida.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada