Is 35, 1-6,10
Els
exiliats, després de 50 anys a Babilònia, necessiten consol; el
temps havia esgotat el seu coratge i enfosquit les seves il·lusions
... ¿on és Déu? Isaïes els ofereix unes paraules d’ànim, cal
“enrobustir les mans que es deixen caure” i “afermar els
genolls que no s’aguanten”, perquè Déu vindrà a fer justícia.
El camí més curt entre Babilònia i Jerusalem passa pel desert
d’Aràbia, i això els recorda el retorn de l’Èxode, també pel
desert; aquest nou retorn serà una festa.
Tot això és obra de Déu
“que ve per fer justícia; la seva paga és aquí”. La “paga”
és el rescat, paraula que surt clarament en el verset 9: “tornaran
els qui el Senyor haurà rescatat”. El rescat és el que paga un
parent pròxim (el Goel) per alliberar un deutor. Se’ns vol dir que
Déu és com un parent, que està amb nosaltres, i vol alliberar-nos
de tot el que ens empresona. La descripció que fa Isaïes del retorn
del poble, és un símbol de la felicitat dels darrers temps.
...............................................................................
Mt 11, 2-11
El
que Joan sent a dir de Jesús, des de la presó, no s’adiu amb el
que ell havia anunciat: la destral que talla l’arbre, el foc que
crema la palla. Tampoc es comporta com un profeta, doncs menja i beu
amb tothom; això desconcerta, i justifica que Joan fes preguntar a
Jesús, si era ell o calia esperar-ne un altre.
Jesús respon als
deixebles de Joan amb paraules manllevades del profeta Isaïes, que
resumeixen la seva manera de fer de Messies. El missatge que proposa,
és la salvació per a tothom, es manifesta preocupat pels que
pateixen, i són sobretot els pobres els qui reben l’anunci de la
Bona Nova ... i feliços aquells que no rebutjaran aquest messianisme
de la misericòrdia i la justícia, que porta la vida als més
febles.
Després, Jesús proclama
la grandesa de Joan, és l’Elies de la nova aliança, qui succeeix
el darrer profeta, Malaquies, i actualitza la seva darrera
predicació: “Abans que arribi el dia del Senyor ... us enviaré el
profeta Elies” (Ml 3, 23). Joan serà l’últim dels profetes, qui
aporta el missatge decisiu: la promesa de Déu s’acompleix.
Llavors, ve una frase
sorprenent: “el més petit al Regne és més gran que ell”. Es
refereix a la vinguda dels temps nous, que Joan ja no podrà viure.
Joan ha sigut el portador d’un missatge, però les conseqüències
d’aquest missatge, ja no estaran al seu abast, cosa que el més
petit dels deixebles de Jesús si podrà descobrir.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada