"La verge concebrà i tindrà un fill i li posaran el nom d'Emmanuel, Déu amb nosaltres"
Is
7,10-14
Acaz,
regna sobre la part sud de l’antic reialme de David, però està
amb dificultats, la situació és inquietant, està dubtant amb qui
fer aliances, per tirar endavant el seu regne. Endut pel pànic, i
influït pels cultes pagans, fins i tot va sacrificar el seu fill a
una divinitat (2Re 16, 3).
Isaïes,
exhorta el rei a posar la seva confiança en Déu, doncs ha promès
que la dinastia de David no s’extingiria. Sabent que la jove esposa
d’Acaz estava encinta, Isaïes hi veu el signe de que Déu vol
mantenir la promesa i assegurar l’avenir de la dinastia de David.
L’infant es dirà “Emmanuel”, és a dir, “Déu amb
nosaltres”. Aquest anunci d’Isaïes a Acaz, serà revisat segles
després, per sostenir l’esperança en la vinguda d’un rei, d’un
Messies, descendent de David, enviat per Déu per salvar el seu
poble.
.....................................................................
Mt
1, 18-24 En
la genealogia que descriu Mateu, no es diu “Josep pare de Jesús”,
sinó “l’espòs de Maria, de qui nasqué Jesús” (Mt,1-16).
Perquè Jesús segueixi aquesta línia successòria, cal que sigui
adoptat per Josep.
És un text
teològic, més que històric, en que s’exposa el misteri de
l’origen de Jesús, a través d’una revelació adreçada a Josep,
dins un somni, i basada en una reflexió sobre l’Escriptura. En la
tradició bíblica, és freqüent que Déu, per confiar una missió,
es reveli a través d’un somni.
Isaïes
va anunciar que “la noia
tindrà un fill”,
referint-se a la dona jove d’Acaz, però Mateu ho reprodueix segons
la posterior versió grega, que ho tradueix per “verge”,
probablement per posar èmfasi en que caldrà una intervenció
especial de Déu. És evident que Jesús és fill d’una dona, però
la revelació està en que la seva humanitat l’ha produïda
l’Esperit, no pas per un procés biològic, sinó per un acta de
creació. En la Bíblia es descriuen diversos naixements
excepcionals, com és ara Isaac (Gn 17, 15-16), Samuel (1Sa 1, 20),
Joan el Baptista (Lc 1, 5) i molts altres. És vol donar a entendre
que es tracta d’un exprés voler de Déu.
L’àngel
diu a Josep que posarà nom al fill nascut de Maria; el nom expressa
identitat, i significa que s’assumeix la paternitat, doncs
correspon al pare donar nom al fill. Li posarà Jesús (= el Senyor
salva), doncs salvarà el poble. Després, Mateu cita Isaïes, “...
li posarà per nom Emmanuel”, que vol dir “Déu amb nosaltres”,
això pot sorprendre, però hi trobarem el sentit en les últimes
paraules de l’evangeli (Mt 28, 20), en que Jesús diu “Jo sóc
amb vosaltres fins a la fi dels temps”, o sigui l’Emmanuel, que
és l’objectiu final: ser salvats, és saber que Déu està sempre
amb nosaltres.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada