Jb 19, 23-27
La situació de Job és
més aviat trista: la muller el menysprea, els servents no
l’obeeixen, els nens se’n riuen ... Però ell se sap innocent i
voldria que les seves paraules s’escrivissin sobre una pedra perquè
es guardessin per sempre. Job vol que la seva causa es vegi, encara
que sigui després de mort. En aquell temps no es coneixia la
resurrecció, pel que tota la força de Job està en que espera en
Déu, malgrat no conèixer l’existència d’un més enllà.
Job confia en el seu goel
(= defensor). La funció del goel
era de protegir i ajudar el parent necessitat, víctima de la
injustícia i incapaç de sortir-se’n tot sol. Job creu que Déu
mateix serà el seu goel,
perquè creu en la seva pròpia innocència i en la justícia de Déu.
..........................................................................
Jn 14, 1-6
S’inicia un discurs de
comiat, que pretén dir-nos quin és el sentit que Jesús dóna a la
seva vida. Al començament, se’ns vol mostrar una situació de
crisi dels deixebles, “que els vostres cors s’asserenin”, els
diu Jesús; esperaven un messies que els alliberés dels romans, i
ara els parla d’anar-se’n ... no entenen Jesús, no havien copsat
que era la revelació de Déu com a Pare, i és per això que no
comprenen el que és la casa del Pare, on Jesús anirà a
preparar-los-hi estada. Però, malgrat la partença de Jesús, la
comunió amb ell no es trenca, sinó que s’enforteix.
Jesús és el camí
que porta al Pare, sols a través d’ell s’hi pot arribar, i és
la veritat. En la
Bíblia, la veritat expressa la idea d’una cosa sòlida, damunt la
qual et pots recolzar, però aquí la veritat no és una doctrina, ni
un fet concret, sinó algú: Jesús, que ens revela qui és el Pare,
és l’expressió del Pare, la seva Paraula, que ens permet caminar
cap a Ell. Gràcies a Jesús, podem rebre i compartir la vida de Déu,
Jesús és la vida,
necessària per gaudir de tot el que ens ha revelat, i els diu:
“ningú no arriba al Pare si no és per mi”. Anant al Pare es
posseeix la vida eterna, és coneix la casa del Pare, on Jesús anirà
a prepara’ls-hi un lloc.
Joan i Roser