Sir
24, 1-2, 8-12
D’una
manera poètica es canta l’elecció d’Israel, d’entre tots els
pobles, com a seu de la Saviesa.
Podríem
definir la saviesa com un atribut que permet prendre decisions
justes. Però la Saviesa, en la Escriptura, es presenta com una
persona, igual que la Paraula en l’evangeli de Joan. Serien ambdues
una manifestació directe de Déu.
La
Saviesa s’adreça primer al poble de Déu, probablement reunit al
Temple (“en l’assemblea de l’Altíssim”). Baixa del cel,
s’estableix enmig dels homes i amplia la seva presència: la
muntanya de Sió, la ciutat de Jerusalem i tot Israel com heretat.
..........................................................................
Jn
1, 1-18
La
Paraula apareix com un personatge, del que se’ns vol fer descobrir
tot el seu misteri, centrant primer l’atenció sobre la seva
inicial existència i activitat, abans de la seva manifestació dins
la història. Comença el text amb les mateixes paraules del inici
del Gènesi: “Al començament ...”. Es vol significar que comença
una nova etapa de la història humana, és com una nova creació. El
que fa Déu el primer dia, és separar la llum de les tenebres, i
aquí es presenta Jesús, la Paraula, com la llum que brilla enmig de
la foscor. Al donar Déu la seva Paraula, ens fa sortir de les
tenebres, aportant-nos la seva llum.
El
qui és la Paraula “s’ha fet carn”, que vol dir condició
humana, amb totes les seves febleses i limitacions, s’ha fet un
home com nosaltres i habita enmig nostre, acomplint així les
promeses de l’Emmanuel, Déu amb nosaltres. Com podríem entendre
la Paraula de Déu, si no fos expressada amb paraules nostres; sols
així, Jesús ens pot parlar de Déu i donar-lo a conèixer, perquè
a Déu ningú l’ha vist mai, està fora de l’espai i del temps, i
la nostra intel·ligència no el pot abastar.Sols
la Paraula ens pot parlar de Déu i ens el dóna a conèixer; la
Paraula és la llum veritable, i era present en el món, Joan
Baptista n’era testimoni ... però no tothom l’ha reconeguda.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada