Ac 10, 34. 37-43
El text és una mena de “credo”
en que es descriu la missió de Jesús, la seva trajectòria i,
després, posa èmfasi en la labor de la comunitat com a testimoni de
la seva resurrecció. És una proclamació del nucli de la fe
cristiana, destinada a tothom, jueus i pagans.
Pere està a Cesarea, a
casa de Corneli, un centurió romà, empès per l’Esperit, doncs no
hi ha cap motiu raonable que ho justifiqui, a més, això
representava entrar a casa d’un pagà, cosa prohibida per la Llei
jueva. L’evangeli desborda les fronteres d’Israel: tot home,
encara que no jueu, pot ser batejat en nom de Jesús.
Un aspecte a remarcar és
la insistència a dir que és Déu qui actua en Jesús: “Déu el va
ungir”, “era amb ell”, “el va ressuscitar”, “li va
concedir que s’aparegués a uns testimonis que havia escollit”,
“l’ha constituït jutge de vius i morts”.
..........................................................................
Jn 20, 1 - 9
No
hi ha testimonis del moment en que Déu intervé ressuscitant Jesús,
sols sobre els seus efectes: la tomba és buida. Però el testimoni
d’una dona no era vàlid, era imprescindible el de dos o més
homes, i és per això que Maria Magdalena corre a dir-ho a Pere.
Pels jueus, el sepulcre
és el sheol, on els homes duen una existència transitòria, una
espera ... i Jesús ja no hi és. La pedra havia estat treta, la mort
ha estat vençuda, no ha pogut mantenir Jesús captiu, i a dins sols
hi havia el llençol d’amortallar i el mocador. Però si
s’haguessin endut el cadàver no s’haurien entretingut a
treure-li la roba, que esdevé la proba de que Jesús ha estat
alliberat dels lligams que simbolitzen la passivitat de la mort.
Trasbalsats per la
notícia, Pere i l’altre deixeble corren cap a la tomba, però
malgrat que el deixeble hi arriba primer, qui primer entra a la tomba
és Pere; hi ha ja una jerarquia? Pere, però, sols constata que
Jesús no hi és. L’altre deixeble, amb els ulls de la fe, davant
el buit, els signes de l’absència, sí que en treu una conclusió:
“ho veié i cregué”; la fe li fa descobrir que Jesús és viu.
El fet més palpable, més
evident, de la resurrecció, és que els deixebles, abans dispersats
i atemorits, tornen a reunir-se, i després iniciaran la predicació
del missatge de Jesús. Quelcom devia passar, d’altre manera ara
nosaltres no seriem cristians.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada