Ac 4, 32-35
Aquest text és el que
se’n diu un sumari, una mena de resum del què era la vida de la
primera comunitat cristiana. Els apòstols acaben de rebre l’Esperit,
i es diu en què consisteix la vida nova: la unitat, que es tradueix
en el compartir. No es podria dir que tenien un sol cor i una sola
ànima, si deixessin els altres a la misèria i tanquessin els ulls a
les seves necessitats.
Es presenten les
característiques d’una comunitat cristiana ideal, que testimonia
la seva fe d’una manera pràctica; són omplerts de l’amor que
els transmet l’Esperit de Jesús, i això els transforma i els fa
veure d’una altra manera les realitats materials, s’ha produït
un canvi de mentalitat.
“Dipositaven als peus
dels apòstols el producte del que venien”, seria una manera de
reconèixer la seva autoritat.
..........................................................................
Jn 20, 19-31
Estem
encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una
nova creació, el naixement de l’Església. La porta estava
tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la
Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no
pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la
comunitat, i es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”.
Jesús s’ha de donar a conèixer amb algun signe, doncs la seva
imatge no és com abans, és viu d’una altre manera.
Jesús manifesta la seva
presència amb el do de la pau i de la joia; els envia en missió com
el Pare ha fet amb ell; “alenà damunt d’ells”, els donà
l’Esperit, per comunicar-los una nova vida, i la capacitat de
perdó, amb que oferiran una reconciliació
universal, Déu és Amor i Perdó.
Els deixebles havien
cregut ... però després de veure el Ressuscitat. Tomàs no hi era,
i per creure necessita proves. Jesús no el censura pas, i admet que
un acte de fe sigui condicionat per alguns elements ... obrint Jesús
les mans, ja n’hi ha prou perquè Tomàs reconegui no sols al
Senyor, sinó a Déu.
Aquest relat anava
dirigit a la gent de finals del s. I (però també de tots els temps)
que hauran de creure sense haver vist Jesús Ressuscitat amb els seus
propis ulls. La fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui
van experimentar aquesta presència, però ... sortosos els que així
creuran.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada