Is
6, 1-2a. 3-8
Es
descriu la vocació d’Isaïes, concretant que va ser l’any 740,
en que va morir el rei Ozies. Es presenta la seva vocació amb
imatges reials, veu Déu amb les característiques d’un rei
exercint el seu poder.
Quan
Isaïes diu “vaig veure”, ens vol dir que no es tracta pas d’un
relat, sinó d’una visió. El tremolar i el fum, fan pensar en la
presència de Déu al Sinaí, o en altres manifestacions de Déu en
la Bíblia. Dir que Déu és Sant, en sentit bíblic, és dir que és
Tot Altre que l’home i, per tant, és impossible imaginar-se com
és; mai podrem descriure’l amb paraules humanes.
Davant
la majestat de Déu, la reacció d’Isaïes és reconèixer la seva
petitesa, és un home de llavis impurs, una primera etapa
imprescindible, dins la nostra relació amb Déu ... però, amb el
foc de l’altar, Déu purifica els llavis del profeta que, així,
podrà anunciar la Paraula de Déu, i manifesta la seva
disponibilitat dient “aquí em teniu ...”. És Déu qui pren la
iniciativa per fer-se proper a l’home, per desfer l’abisme que
ens separa d’Ell.
.....................................................................
Lc
5, 1-11
Es
pot constatar un protagonisme particular de Pere: hi ha dues barques,
però Jesús puja a la de Pere, i després, és també a ell a qui
demana de pescar. El vertader miracle que es produeix, està en
creure, quan tot semblava il·lògic, tant per l’experiència de
Pere com a pescador, com per haver passat tota la nit sense pescar
res.
Aquesta
acció extraordinària de Jesús, és el signe de que el compromís a
seguir Jesús portarà els seus fruits, transformarà els homes. Simó
se’n adona de qui és Jesús i pren consciència de la seva
indignitat “sóc un pecador” ... però en resposta a aquest
reconeixement, Jesús li diu: “no tinguis por. D’ara endavant
seràs pescador d’homes”. El mot grec que es tradueix per
pescador és, en realitat, “agafar vius”, que es refereix a
pescar amb ret, en que els peixos surten vius. En aquest cas, seria
treure els homes del mar (que és el mal) i impedir que s’ofeguin,
és salvar-los.
Semblant
als profetes, els pescadors cridats ho deixen tot per seguir Jesús.
Estem davant el misteri de la nostra col·laboració en l’obra de
Déu: no podem fer res sense Déu, però Déu no vol fer res sense
els homes. La sola condició que se’ns demana és la confiança i
la disponibilitat.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada