624 L’ESGLÉSIA BUIDA (Jesús Renau)
Quan
acaba la missa, el mossèn, revestit amb els hàbits de la celebració, es
col·loca a la porta del temple i va saludant la gent, comentant algunes coses i
fins fent una mica de broma. Després va a la sagristia,
mira d'endreçar-ho tot i, quan ha acabat, va a la capella del
Santíssim per meditar i descansar una estona. L’església és buida i
se sent, lluny, la remor del barri.
Com
és que la major part de la gent que participa de l’Eucaristia són de la tercera
edat? Sort que venen, i no són els mateixos de fa 10 anys, que molts
ja no poden o han passat a la casa del Pare. I on són aquells joves de fa pocs
anys, que venien amb guitarres i feien cantar la gent? Molts han
marxat a cercar feina. Altres... són bona gent, i actius, sens dubte, però ja
fa temps que no venen, ja no es casen i molts ni
bategen els seus fills. En què hem fallat? Hem fet malament alguna
cosa important? No és la primera vegada que es planteja aquesta pregunta, i no
serà la darrera.
Molts ens
hem fet aquestes preguntes. Les respostes també són abundants. Unes
miren sobretot cap a l’interior de l’Església. Altres, cap a la
cultura de vida que ens marca la societat. Resulta
molt complex trobar respostes.
El
mossèn es queda adormit, però no per gaire
estona. El desvetllen els passos d’una velleta que entra
amb una menuda llàntia encesa, la col·loca a prop de l’altar, diu
unes paraules inintel·ligibles i va marxant cap a la sortida.
El
mossèn s'alça , s’apropa a la senyora i li pregunta: Què li
demana a Déu amb aquesta llàntia? Ella respon: No res, tan
sols li dic “Torno a casa a cuidar la meva germana, però em quedo aquí en
aquesta flama”.
Ara el
mossèn mira l’església i la torna a veure plena. No és qüestió de xifres, sinó
d’amor i de fe.
...... ens
ha fet recordar que, ja fa molts anys, de camí per França, varem entrar en una
petita església d’un poble, on al costat de l’altar hi havia una tauleta amb
uns petits ciris, i un escrit a mà que deia : “si ara al anar-te’n encens abans
un d’aquets ciris, és com si amb la seva llum, encara anés continuant la teva
oració” ... i ho vàrem fer.
Escrit enviat per en Joan i la Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada