Setmana XXXIV de durant l’any. 26 de
novembre del 2017
Ez 34, 11-12. 15-17
El profeta s’esforça per
tornar l’esperança als deportats a Babilònia i, per explicar la sol·licitud de
Déu pel seu poble, utilitza la imatge d’un pastor, el Bon Pastor que vetlla per
les seves ovelles. El poble, sotmès a la deportació, lluny de la seva terra, es
creia abandonat del Senyor.
Una bona notícia és que Déu resta fidel a l’Aliança, i
“Jo mateix” (ho repeteix tres vegades), Déu mateix, aplegarà totes les ovelles
en una bona pastura, fins i tot les que “s’havien dispersat el dia de núvols i
boira” i, com un bon pastor, les pasturarà “totes amb justícia”.
Tradicionalment,
els reis d’Israel s’atribuïen el títol de pastor, de pastor que conduïa el seu
poble, però ara és Déu qui els conduirà.
.......................................................
Mt 25, 31-46
El text ens parla de la
trobada final amb el Fill de l’Home. “Tots els pobles es reuniran davant seu”, tots
els pobles, fins i tot els que mai han sentit parlar del missatge de Jesús.
En un marc
apocalíptic del judici final, es descriu, en forma de paràbola, com el
Rei-Pastor farà la tria de les ovelles (els bons, símbol de virtut i submissió)
i els cabrits (els dolents, símbol d’agressivitat i desobediència).
Jesús es fa a la vegada germà i defensor dels més
pobres, fins a identificar-se amb ells. Això fa comprendre l’astorament
d’alguns, al sentir les paraules del Senyor ... però ¿Quan vàrem fer tot això?
si ni el van conèixer ... doncs quan ho vareu fer als demès, als que ho
necessitaven.
Alguns
es sorprenen de descobrir que
estaven propers al Crist sense saber-ho. Uns altres descobreixen, una mica
tard, que el seu lligam amb el Crist era fictici, el servien amb paraules, però
no pas amb fets. Ser just, per Jesús, és donar a
qui ho necessita. Tot deixeble ha de saber que no es pot dissociar l’amor a Déu
i l’amor al pròxim.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada