Diumenge III de Pasqua. 5 de maig del
2019
Ac 5, 27-32.
40-41
Igual que
Jesús, els apòstols compareixen davant el sanedrí. El gran sacerdot esta
inquiet per si el poble, escoltant els apòstols, els retreuen la mort de Jesús.
L’experiència dels apòstols ha
evolucionat, els ha portat a un canvi radical: els que havien fugit, abandonant
Jesús, ara no tenen por de donar-ne testimoni. El discurs que Pere adreça al
tribunal, és com un resum de la fe cristiana naixent, assegurant que a qui cal
obeir és a Déu i no pas als homes. i proclama dos títols de Jesús: 1)
capdavanter (= model destinat a ser reproduït), Jesús és el primer ressuscitat
i obre el camí per ser seguit per tothom, i 2) salvador, proporcionant al poble
la possibilitat de convertir-se, de girar-se vers Déu i acollir-se al seu
perdó.
......................................................................................
Jn 21, 1-19
El capítol 21 de Jn, va ser
afegit posteriorment, sembla per posar en evidència la preeminència de Pere,
però sembla, també, que es vulgui mostrar que el Jesús ressuscitat menja.
Els detalls de l’evangeli no son
casuals, sinó que sempre ens volen dir quelcom. Els deixebles, en nombre de 7
(= la plenitud), representen tota l’Església, però la seva missió és estèril
(no pesquen res) si no es recolza en la paraula del Ressuscitat. Llavors, la
xarxa (imatge de l’Església) s’omple amb 153 peixos, que sembla era el nombre
d’espècies conegudes aquell temps, i representaria la totalitat dels pobles ...
però no s’esquinça; la diversitat no trenca pas la seva unitat.
Quan baixen de la barca, els
deixebles veuen un foc amb peix i pa, però Jesús els demana que portin peixos.
Sembla deduir-se que dins l’obra d’evangelització, simbolitzada per la pesca,
Jesús ens va al davant (ja té peix al foc), però sol·licita sempre la nostra
col·laboració.
Hi ha també dues actituds de fe:
contemplativa (“és el Senyor”) i activa (“Pere es llançà a l’aigua”). Un mateix
amor els empeny a tots dos: l’un a proclamar el Senyor, l’altre a sortir-li a
l’encontre. Actituds equivalents es produïren davant la tomba buida: l’un ho
veié i cregué, però és Pere el qui primer hi entra.
Pere havia negat Jesús tres vegades,
i ara Jesús li demana una triple confessió del seu amor. Les fórmules jurídiques,
per ser vàlides, devien repetir-se tres cops davant els testimonis. Això pot
justificar també que fos la tercera aparició de Jesús als deixebles, és com dir
que, oficialment, la visió era certa.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada