Diumenge VI de Pasqua. 26 de maig del 2019

Diumenge VI de Pasqua. 26 de maig del 2019

Ac 15, 1-2, 22-29

            Des del començament de la predicació a Antioquia, ja hi havia cristians d’origen pagà, però la relació amb els cristians jueus, va esdevenir difícil quan aquests pretenien imposar la llei jueva als pagans convertits, inclosa la circumcisió.

            Això fa decidir a Pau i Bernabé recórrer a l’arbitratge dels apòstols de Jerusalem i, no pas fàcilment, arriben a un acord. “L’Esperit i nosaltres ...” (mostrant així la creença en la assistència de l’Esperit) decideixen que els cristians d’origen jueu, no han d’imposar les pràctiques jueves als cristians d’origen pagà, i els d’origen pagà, per respecta als jueus, procuraran seguir algunes regles alimentàries, per no torbar la convivència; cal considerar que la Eucaristia es celebrava en un sopar.

            Cal fer un pas endavant, doncs amb Jesús s’està entrant en una nova aliança i cal superar la tradició jueva. També avui, hi ha grups que no volen canviar res de les pràctiques d’altres temps, però no s’ha d’imposar una Església tancada, obligant a seguir tradicions que ja no són actuals; l’Església ha d’estar oberta al món, no s’ha de perdre la seva perspectiva universal.    

  

            .......................................................................................       

            

Jn 14, 23-29    

            Jesús sap el que passarà i ho accepta, no fa res per defugir-ho. Anuncia la seva partença, però ho presenta com el començament d’una nova presència. No ha pas de posar tristos als deixebles, doncs va cap el Pare.

            Jesús insisteix sobre el lligam que l’uneix al Pare i, fins i tot, s’hi refereix en plural: “Qui m’estima ... vindrem (Ell i el Pare) a fer estada en ell”. Jesús és la Paraula del Pare, però és conscient que deixa uns deixebles que no l’han pas entès del tot, i d’ara endavant, serà l’Esperit Sant qui la farà comprendre, qui vindrà a acabar la seva obra. Serà una nova presència, que actua en el més íntim de la persona, una estada permanent a l’interior de qui l’aculli.

            Quan Jesús se’n anirà, no els deixarà pas sols, i acaba el seu discurs amb una paraula de pau, que assereni el cor dels deixebles, torbats pels esdeveniments que s’apropen.     

                                           

Joan i Roser