Diumenge-XV-d-any
Is 55, 10-11
Per comprendre bé aquest text,
caldria llegir també el verset 12: “sortireu de Babilònia cridant de goig, i us
conduiran en pau a casa vostra ...”. És, doncs, un anunci del retorn dels
exiliats. Per creure en una alliberació tan esperada (portaven 50 anys a
l’exili) calia confiar en la Paraula de Déu.
Per comprendre l’eficàcia de la
Paraula de Déu, Isaïes agafa la imatge de la pluja, molt apropiada per un poble
assecat pel sol (tant Israel com Babilònia) i ansiós de rebre cada any les
primeres pluges. La Paraula de Déu és com la pluja que amara la terra i la fa
germinar.
Una de les constants que es troben
en l’acció de Déu entre els homes, és que mai queda estèril. Però cal tenir
paciència, igual que cal un temps entre el moment de sembrar la llavor i tenir
el pa a punt per ser menjat.
Mt
13, 1-23
Per què hi hagi una bona collita,
cal una bona llavor, un sembrador generós, i una bona terra. Cal que el
missatge sembrat sigui rebut, comprés i agafi arrels, condició perquè doni
fruits, perquè doni una resposta positiva al projecte de Déu.
La paràbola ens mostra quatre tipus
de terreny, quatre destinataris, que reben la llavor, la Paraula. Tres són
incapaços de donar fruit, i sols els del quart terreny ho aconsegueixen, però
no pas tots amb la mateixa fecunditat: “cent, o seixanta, o trenta”. La
quantitat de fruit aportat per cada persona, pot variar segons les dificultats
trobades, i segons l’estat del seu esperit.
La paràbola del sembrador, i
l’explicació que en dóna Jesús, apareix com la descripció dels obstacles en que
es trobaran els deixebles en la predicació de l’evangeli. Cal que el missatge sigui
rebut amb una bona disponibilitat del cor, que el terreny sigui propici, perquè
cal també que prengui arrels fermes. Els actes de cadascú han de ser conformes
amb el què s’ha escoltat.
Joan
i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada