Diumenge-XVI-d-any
Sv 12, 13. 16-19
El llibre de la Saviesa, encara que
atribuït a Salomó, va ser escrit uns 900
anys després, en grec, per un jueu d’Alexandria. Els lectors del llibre eren de
cultura grega, que admiraven la saviesa, i l’autor els diu que la veritable
saviesa, els secrets del coneixement, sols els posseeix Déu.
Hi ha en el text una meditació sobre
dos temes majors, dins la fe jueva: 1) el poder de Déu: “Tens el poder a
l’abast sempre que vols”, i 2) la bondat de Déu: “tractes a tothom amb
clemència” ... “dónes oportunitat a penedir-se”. L’autor fa un lligam entre la
bondat de Déu i el seu poder: si Déu es mostra tan indulgent amb els homes és
perquè és totpoderós.
Aquesta descoberta d’un Déu a la vegada poderós i bo, va
necessitar segles de pedagogia a través dels profetes. Això, però, comporta
noves exigències per l’home: si Déu ens ha creat a la seva imatge, la
conseqüència és que cal abandonar tota idea de violència i d’abús de poder,
s’ha de compartir amistat amb tothom.
Mt 13, 24-43
El problema del mal se’ns presenta
en la paràbola del sembrador. La llavor és bona, però el creixement del Regne
s’afronta a diferents oposicions internes i externes. Es subratlla la
coexistència del bé i del mal barrejats en un mateix camp. Però no és pas Déu,
el sembrador, qui hi posa el mal, el jull.
Un segon punt a considerar és que el
sembrador calma la impaciència dels servents, i els diu que és ell qui decidirà
quan cal fer la tria, doncs de precipitar-se es podrien confondre, ja que tots
tenim coses bones i dolentes i no és fàcil discernir entre el que és
completament bo o dolent, i hi ha risc de perdre blat al arrencar les males
herbes.
Segueixen dues paràboles curtes: el
gra de mostassa i el llevat, que donen un toc d’optimisme, mostrant el contrast
entre la petitesa del començament i la grandesa a que poden arribar. El gra de
mostassa sembrat, esdevé un gran arbre, i evoca el dinamisme del Regne, que
partint gairebé de res és capaç d’una extensió universal. El llevat pot fer
aixecar una pasta enorme, i aconseguir que tot el món es converteixi en Regne,
però actuant d’una manera lenta, imperceptible.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada