Diumenge
XXXII-d-any
Sv 6, 12-16
És un
llibre escrit en grec, cap els anys 50 aC, a Alexandria d’Egipte, per un jueu
desconegut, i no pas per Salomó. Però qui és la Saviesa? Seguint tot el llibre,
no queda cap dubte: la Saviesa és Déu mateix, en tant que s’ofereix als qui
creuen, inspirant la seva conducta; ve a l’encontre dels qui la busquen i
l’estimen.
En el
text d’avui, s’hi poden trobar tres punts: 1) la Saviesa és lo més preuat del
món: “és resplendent i no s’apaga mai”, 2) està al nostre abast: “la troben
tots els qui la cerquen”, i 3) però ella també ens busca: “ronda sempre buscant
els qui se la mereixen”; per què hi hagi una veritable trobada entre dos
éssers, cal que els dos la desitgin.
La
Saviesa està al nostre costat, sense que a vegades en siguem conscients, està
asseguda al portal de casa, sols cal obrir la porta per trobar-la.
Jesús ens convida a traslladar-nos al
final del nostre viatge, a l’acompliment del Regne del cel, que esdevindrà com
un vespre de noces, en que l’espòs serà el mateix Jesús.
La
paràbola ens situa dins el context d’unes noces, segons les costums d’Israel,
en que un grup de noies amb torxes, doncs era de nit, esperaven l’espòs per
acompanyar-lo a la festa. El retorn de Jesús es feia esperar, una situació
difícil per la fe de les primeres comunitats, com la de Mateu, que el creien
imminent. Aquí el retorn de Jesús es presenta com una festa, però com una festa
que cal preparar i esperar.
L’oli
és símbol de fidelitat a la paraula de Jesús, al manament de l’amor; és quelcom
que cadascú ha de viure personalment. D’aquí ve que les noies assenyades no
puguin compartir l’oli amb les insensates, no és per egoisme, és perquè ningú
pot viure la fidelitat d’un altre, cadascú ho ha de fer ell mateix.
Es
tracta d’una paràbola escatològica, amb un tema fonamental que és la
vigilància: “vetlleu, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. Es posa èmfasi en
la comparació entre dos tipus de noies, les previsores i les irreflexives; cal
estar preparat per una possible llarga espera, encara que no sempre és
fàcil.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada